amb el seu nou disc "Perifèria"

Clara Peya
amb el seu nou disc "Perifèria"

Clara Peya és considerada una de les creadores més originals i úniques que han aparegut en els darrers temps en l’escena musical del país. L’any 2019 va ser Premi Nacional de Cultura i amb el guardó al Millor disc de l’any per la crítica dels Premis Enderrock per «Estómac»

Vivim en una societat que veu de mal ull la diferència, que la considera una amenaça i que se centra a perpetuar privilegis i a mantenir-nos en les nostres zones pròpies de confort. Però, i si projectem la mirada cap a les perifèries reals i emocionals, cap als llocs on no arriba un sistema hostil que exclou qui no s’ajusta a la norma? Ho fa la pianista i compositora Clara Peya a Perifèria, el nou treball que ha editat i que és el número onze de la seva trajectòria.

Els espais de pas, els marges, allò que no han volgut que mirem perquè està fora del que ha estat classificat com a normatiu, inspiren uns temes que ens conviden a prescindir dels límits per habitar un espai nou i més lliure. Tot, amb un embolcall de pop i electrònica minimalista i una aposta decidida pel so de piano de paret amb sordina com una opció estètica que representa, també, una opció política: donar espai a allò arraconat, menystingut. 

Profunditat i compromís són característiques d’unes cançons que es combinen amb passatges instrumentals d’un gran magnetisme i que, a més de l’electrònica i del piano de Clara Peya, tenen com a protagonistes la veu d’Enric Verdaguer, el baix elèctric de Vic Moliner i la bateria de Didak Fernández.

Fitxa artística

Clara Peya: Piano i electrònica
Enric Verdaguer: Veu
Vic Moliner: Baix elèctric i electrònica
Didak Fernández: Bateria i electrònica