Al Marroc es criminalitzen les persones homosexuals i es persegueixen les persones trans amb penes de multa i de presó. Moltes d'elles resisteixen, però d'altres es veuen forçades a demanar protecció internacional. Les qui enceten aquest llarg periple legal, però, no troben una situació fàcil, ja que continuen patint discriminacions i homofòbia.

El Codi Penal marroquí considera “relacions impúdiques o contra natura” les relacions entre persones del mateix sexe i les penalitza amb penes de 6 mesos a 3 anys de presó. La comunitat gai, lesbiana i trans d’aquest país s’enfronta a vulneracions de drets i violències no només provinents de la llei sinó també per part de la família, la policia o els mitjans de comunicació. Algunes persones de la comunitat LGBTI resisteixen des de la clandestinitat, mentre d’altres només veuen l’asil com a sortida.

Per fugir, algunes proven d’entrar a Europa per Ceuta. Allà, però, les persones que sol·liciten asil queden retingudes al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) més d’un any, esperant ser enviades a diferents punts de la península.

En general, l’asil de les persones LGBTI a l’Estat espanyol no sempre és fàcil, ja que el procés legal que han de superar per obtenir la protecció internacional sol ser lent i l’índex de denegació de sol·licituds és elevat. A més, un cop arribades al seu destí, aquestes persones poden continuar vivint situacions de discriminacions racistes i homòfobes.

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la Directa obre al públic aquest documental, elaborat pels periodistes de la Directa Víctor Yustres, Sònia Calvó i Victòria Oliveres, en col·laboració amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i el Servei Civil Internacional (SCI) de Catalunya.