a partir de la novel·la de Laetitia Colombani

La Trena
a partir de la novel·la de Laetitia Colombani

La Trena parla de dones lliures, que resisteixen, que diuen no.

Aquesta és la història de tres dones que, tot i haver nascut en continents molt dispars, comparteixen unes idees i sentiments que les uneixen en un poderós desig de llibertat. Són les vides de la Smita, que lluita pel futur de la seva filla en una Índia separada per castes; la Giulia, que afronta la fallida del seu taller familiar a Itàlia; i la Sarah, que veu amenaçada la seva exitosa carrera d’advocada al Quebec per un càncer de mama. Lluiten contra allò que s’espera d’elles, afronten les adversitats amb tenacitat i es determinen a aconseguir el que consideren essencial. No es coneixen, però les unirà la lluita contra el destí que els havia estat reservat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Vides particulars i resistents com els cabells de les dones.

“A les que estimen, crien, esperen,
cauen mil vegades i es tornen a aixecar.
Que es dobleguen però no sucumbeixen.
Conec les seves lluites,
comparteixo les seves llàgrimes i les seves alegries.
Cadascuna d’elles és una mica jo.”

Laetitia Colombani

Una proposta de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i La Perla 29
La novel·la La tresse, (en català, La trena) ens va arribar a les mans just en el moment adequat. Durant aquells dies extraordinaris en què el món semblava haver-se aturat, ens vam trobar per recomanar-nos una història que ens hagués commogut. Vam descobrir aleshores que totes estàvem llegint La trena al mateix temps.
La recerca i la lluita que fan les protagonistes per guanyar la seva llibertat ens trasbalsa i ens commou, malgrat ser nosaltres quatre dones aparentment molt allunyades de la Smita, la Giulia i la Sarah. Per això, vam decidir que aquesta és una història que s’havia d’explicar en veu alta. Una història que volíem representar en un teatre.
Des de fa un temps hem anat compartint diferents projectes teatrals. Hem assajat juntes, hem passat llargues temporades a Barcelona i hem viscut gires durant molt de temps amb peces com Bodas de sangre o Les noies de Mossbank road. Ja feia temps que volíem reunir-nos per treballar de nou juntes, per explicar una història de dones que realment ens agradés.
Creiem que l’hem trobat.
Marta, Cristina, Bet i Clara