Joana Serrat carrega una motxilla fonda que sembla que no li pesi
gens. Sis discos des del 2012 que li han servit per fer-se un lloc
com a una de les principals exponents del folk i l’americana que es
factura al nostre país mediterrani. La repercussió dels seus discos
ha arribat cada cop a horitzons més llunyans, mentre la seva mú-
sica s’ha anat convertint cada vegada més en un aire eteri gairebé
imperceptible, d’una delicadesa mínima.

El seu últim disc BIG WAVE (Great Canyon Records, 2024) és una
aproximació al pop i al folk melancòlic engegant la clau de la distorsió
de manera fortament emotiva. Les seves cançons sonen amb una
renovada energia elèctrica i una voluntat d’aproximar-se a la perfecció
d’allò imprevisible i poc calculat, com fan les ones dels moduladors,
o els ecos, o les veus flotants que enbolcallen tot l’àlbum. No sabem si
aquest últim treball tornarà a elogiar-se en mitjans de referència com
Uncut, The Guardian, NME, Mojo o a la BBC, però la línia ascendent,
per incerta que sigui, que sempre porta la vigatana amb ella no ho
faria estrany.