El dia 27 de gener, es commemora el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Holocaust, coincidint amb l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, el 27 de gener de 1945. L’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, se suma a aquesta commemoració recordant, especialment, els deportats reusencs presoners als camps nazis. Aquest any l’acte institucional s'ha celebrat a les instal·lacions l’Arxiu Municipal, ja que l’espai on ha tingut lloc en els darrers anys (plaça de la Llibertat) s’està remodelant.

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere, ha estat l’encarregada de l’obertura i la presentació de l’acte, que ha inclós la lectura del nom dels 36 deportats localitzats fins al moment a Reus, per part dels alumnes de tres instituts de la ciutat: Josep Tapiró, Domènech i Montaner i Col·legi Sant Josep. També hi ha intervingut de l’entitat Solidaritat i Cultura, representada per Jaume Massó, a més de comptar amb la presència de familiars dels deportats, concretament, la família de Joan Moncusí. L’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita Esteruelas, ha clos els parlaments.

Tot seguit, la companyia de teatre La Gata Borda —sota la direcció de l'actriu reusenca Ester Cort— s'ha encarregat de representar Posem-hi paraules, tres escenes dramàtiques inspirades en les vides dels deportats. Es tracta d’un avançament de l’espectacle Escoltar el fum, que la companyia presentarà el 7 i 8 de febrer al Teatre Bartrina.

Memòria democràtica

La Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, a través de l’Arxiu Municipal, duu a terme diversos projectes de memòria democràtica, entre els quals destaca la recerca sobre els deportats reusencs als camps nazis. L’objectiu és resseguir la trajectòria vital d’aquests reusencs i recordar-los com a testimonis d’uns fets que van succeir i que no han de ser oblidats.

L’Arxiu Municipal ha anat recollint, amb l’ajuda de l’historiador reusenc Joan Navais, la informació d’aquests deportats, ja sigui contactant amb altres arxius del país o de la resta d’Europa (Service historique de la Défense - Division des Archives des Victimes des Conflits Contemporains a Caen, els Arolsen Archives – International Center on Nazi Persecution, entre d’altres). A més de les fonts bibliogràfiques consultades, s’ha recollit la memòria oral dels familiars de les víctimes, així com documentació que havien conservat.

Projecte Stolpersteine

L’Ajuntament de Reus va sumar-se al projecte Stolpersteine, iniciativa impulsada a Catalunya pel Departament de Justícia i Qualitat democràtica, a través de Memorial Democràtic.

Les Stolpersteine són llambordes quadrades (10x10 cm) on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que van ser alliberades. Se solen col·locar davant l'últim domicili conegut del deportat per recordar que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, el barri, els veïns... Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.

Els actes de col·locació de les Stolpersteine compten, a més de la participació institucional, amb la presència de familiars dels deportats, dels alumnes d’instituts de la ciutat i d’entitats que hi donen suport, com ara Cultura i Solidaritat. Cada col·locació de les llambordes es converteix en un recordatori, un acte ple de significació i simbolisme que retorna la memòria de la persona, però també de les circumstàncies històriques del moment.