CTE DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL D’AQUEST AJUNTAMENT DEL DIA 12 DE MAIG DE 2006.

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

S’aprova l’acta de la sessió de 5 de maig de 2006.

2. Informació de l’Alcaldia:

3. Moció de l’Alcaldia. Aprovació d’un conveni de col·laboració amb INNOVA.

S’acorda:

Primer: Aprovar la modificació del conveni de col·laboració amb l’empresa municipal “INNOVA GRUP D’EMPRESES MUNICIPALS DE REUS, SL” en el sentit d’incorporar a l’esmentat conveni la 3a fase del projecte Mas Juroca: adequació de les instal·lacions de la cuina i corresponent equipament.

Segon: Correspondrà a l'Ajuntament la superior direcció, control i supervisió dels treballs que s'encarreguen.

En el cas que la direcció d'obra l'assumeixi l'Ajuntament, mitjançant els Serveis Tècnics Municipals, l'òrgan competent al respecte designarà el tècnic o tècnics que la portaran a terme.

Tercer: L’efectivitat dels anteriors acords resta condicionada a l’existència de consignació pressupostària.

4.- Moció de l’Alcaldia. Al·legacions al projecte de PTSEC.

Es proposa:

Acordar la presentació d’al·legacions al projecte de Decret pel qual s’aprova la revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, segons el detall següent:

“1r. Que mitjançant Edicte publicat al DOGC núm. 4613 de data 12 d’abril de 2006, se sotmet a informació pública el projecte de Decret que aprova la revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), elaborat pel Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya.

2n. Que l’objectiu de les al·legacions que es presenten mitjançant aquest escrit és potenciar i consolidar el model de comerç urbà a cel obert i sostenible dins de la trama urbana de Reus. Aquest model, que s’adiu tant amb l’exposició de motius com en els diferents preceptes de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, posen de manifest que la ciutat de Reus ha optat, en el disseny de llurs polítiques comercials, per un model de ciutat compacta, socialment cohesionada i capaç de satisfer les seves necessitats de compra i abastament amb l’objectiu de garantir una veritable llibertat d’elecció dels consumidors, evitant-los els desplaçaments motivats per necessitats de consum.

Reus és, sens dubte, una de les ciutats més comercials de Catalunya. La seva àrea d’atracció s’estén, des de temps històrics, més enllà del municipi i de la comarca del Baix Camp. La raó no és altra que el seu caràcter de proveïdor de béns i serveis a la seva àrea d’influència territorial. Mostra d’això, en el camp del comerç i empresarial en general, és l’àmbit de la demarcació de la Cambra de Comerç de Reus i de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus les quals s’estenen a les comarques del Baix Camp, el Priorat, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i la Conca de Barberà, i com també es fa palès en el Pla Territorial General de Catalunya.

Tot i que no té reconeguda la condició de municipi turístic, a la ciutat de Reus conflueixen una sèrie d’elements quantitatius i qualitatius que generen una sèrie de fluxos poblacionals que no queden reflectits en les dades de població resident, que són merament censals, i que lògicament han de tenir un tractament diferencial.

En efecte, l’estructura poblacional de Reus és complexa des d’una perspectiva comercial, que abraça a la població resident, important a l’hora de computar les superfície destinades a productes d’ús quotidià, però també la població estacional i la població flotant que és important a l’hora d’establir i definir, com esmenta el PTSEC, els criteris d’ordenació espacial en funció de l’atracció supramunicipal d’un municipi. Igualment, i en aquest apartat, cal destacar que entre els municipis de Salou, Cambrils, Vila-seca i Reus s’ha signat recentment un acord de col·laboració perquè el turisme de sol i platja dels primers municipis pugui complementar-se amb el turisme cultural que ofereix Reus, amb la Ruta del Modernisme i una destacada programació d’activitats al llarg de l’any. Aquesta oferta cultural posa de relleu una col·laboració més àmplia que ja ve donant-se de fa temps, en la mesura que Reus ha estat el municipi que ha complementat de forma important l’oferta comercial dels municipis costaners esmentats.

La capacitat d’influència de Reus a nivell supracomarcal es projecta en altres àmbits, a més del comercial, com és l’àmbit prestacional, per exemple, a nivell sanitari amb l’Hospital Universitari de Sant Joan i el Grup Sagessa, el qual presta serveis a totes les comarques del sud de Catalunya. I en l’àmbit de la promoció econòmica i generació d’ocupació l’existència de Reus Desenvolupament Econòmic, SA (REDESSA), societat participada per l’Ajuntament de Reus, la Cambra de Comerç de Reus, el Consell Comarcal del Baix Camp, els Ajuntaments de la Selva del Camp, Falset, Prades, Cambrils, Flix i la Sènia.

Totes aquestes interaccions prestacionals, econòmiques, comercials i turístiques reforcen i incrementen aquests fluxos poblacionals, que no queden reflectits en les dades censals però si en la despesa comercialitzable.

En aquest sentit, podem afirmar que la ciutat de Reus ha fet històricament una aposta ferma per aquest model comercial amb un elevat grau d’especialització i tracte humà, fugint de la generació de centres comercials en zones perifèriques. Això li ha permès generar un model de comerç que facilita i potencia les relacions interpersonals i comercials dins del nucli urbà, tot fent de Reus una ciutat viva.

No obstant això, pel que fa referència al model que proposa la Generalitat de Catalunya, a Reus es detecta una disminució de la seva àrea d’influència i capacitat d’atracció comercial que és conseqüència, entre altres, dels següents factors:

- L’increment de la mobilitat ciutadana amb ús del vehicle privat, juntament amb la millora de les infraestructures viàries, que provoca els desplaçaments per efectuar compres als grans establiments i àrees comercials.

- Noves zones comercials al municipi veí de Tarragona, amb una oferta important en format de mitjà i gran establiment comercial: Parc Comercial de les Gavarres i centre comercial Parc Central. A part , cal tenir en compte les previsions d’implantació d’un gran magatzem en el nucli urbà de Tarragona, el qual desequilibraria de forma important l’àmbit funcional del Camp de Tarragona. Cal recordar en aquest sentit, el protocol d’intencions signat el passat 15 de novembre de 2005 entre l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i El Corte Inglés.

- La percepció d’una certa mancança en el municipi d’establiments de restauració i serveis vinculats a l’oci, tot i l’increment de restaurants censats en la zona del centre de la ciutat.

- Una pèrdua de pes dels establiments vinculats amb el lleure i la cultura.

Si volem potenciar aquest model de comerç urbà, la sostenibilitat, evitar els desplaçaments de la població de Reus, les fuites de consumidors -especialment del públic jove-, i l’atracció turística, cal generar nous pols d’atracció amb oferta de comerç i d’oci que reforcin i complementin el comerç urbà de Reus.

En al·lusió als càlculs de dimensionament que el PTSEC estableix per Centres Comercials en l’àmbit funcional del Camp de Tarragona, cal apuntar dos tipus de consideracions.

a) La primera suposa introduir un correctiu de caràcter poblacional. Els càlculs per determinar les superfícies de les categories Gran Magatzem i de Centre Comercial per un àmbit funcional es fan en funció de la projecció de la població, d’acord amb l’escenari mitjà-alt de l’IDESCAT i en funció de l’equilibri comercial a les necessitats d’aquesta població, que es calcula amb la facturació d’aquestes categories menys la despesa comercialitzable canalitzada en aquestes categories. Cal fer constar, doncs, que en cap d’aquestes ràtios s’aplica un correctiu sobre els fluxos de població, que si es fa en municipis turístics, ocasionats pel caràcter supramunicipal, o en el cas de Reus, supracomarcal o la capitalitat de comarca, que en el cas de Reus és una capitalitat comercial supracomarcal. Igualment, Reus dóna un complement comercial a tota la població estacional dels municipis turístics col·lindants. Aquestes dades que reflecteixen la capacitat d’atracció comercial de la ciutat de Reus es recullen de forma fefaent en el Pla Territorial General de Catalunya. Aquest Pla, que ha inspirat al PTSEC en la delimitació dels àmbits funcional, no ha servit d’inspiració per aplicar correctius a tenor dels fluxos comercials.

L’IDESCAT analitza les dades de creixement de la població atenent només la població resident. Aquesta limitació determina el còmput de facturació i de despesa comrcialitzable que es reflexa en els resultats d’assignació de superfície comercial.

b) La segona suposa un correctiu per assegurar l’equilibri intraterritorial. En el PTSEC es fa una assignació global de m2 a un àmbit funcional, sense establir criteris per assignar la implantació d’operadors comercials en cadascun dels municipis que es troben en un àmbit funcional. La ciutat de Reus proposa que l’assignació d’aquestes superfícies, als diferents operadors que sol·licitin una llicència comercial, es dugui a terme tenint en compte que aquesta assignació no desvirtuï l’equilibri intraterritorial dins d’un àmbit funcional.

Un exemple el constitueix la comparativa entre Tarragona i Reus en relació als metres quadrats destinats a gran superfície i a centre comercial.

TARRAGONA REUS
M2 actuals
(sense les Gavarres i previsió Corte Inglés a Tarragona)
38.781 m2
19.226
Població 2005 128.152 100.995
Ratio m2/habitant 0,30 0,19

Dades: Anuari Econòmic 2005 La Caixa i INE

Malgrat tot, la ciutat de Reus no vol que les legítimes expectatives que en aquest document es plantegen en forma d’al·legacions puguin anar en detriment del creixement comercial d’altres municipis situats dins del mateix àmbit funcional, és a dir, que l’aplicació i desplegament del PTSEC no ha de suposar un joc de suma cero, on les legítimes expectatives comercials d’una ciutat puguin anar en detriment de les legítimes expectatives d’altres municipis. En conseqüència, els criteris que han d’inspirar l’aplicació del PTSEC han de ser equitatius però sobre una base de racionalitat socioeconòmica, incentivant als municipis a dur a terme una política comercial conforme amb els principis de la Llei, però alhora permetent a les ciutats que han estat pioneres en aquest model a poder-lo consolidar i aprofundir.

3r. Atès que l’article 2 del text normatiu considera com a unitats bàsiques d’actuació els municipis, l’anàlisi queda impossibilitada per la manca de les dades utilitzades per al càlcul. No es quantifiquen, entre altres, la població flotant, la previsió de població per a l’any 2009, la forma de càlcul de la despesa comercialitzable per a cada sector d’activitat, vendes per m2 detallades per format per tal de conèixer l’oferta disponible, aclarir si aquest darrer paràmetre (vendes/m2) té el mateix import al 2005 (anàlisi de l’oferta existent) i al 2009 (data de previsions PTSEC), i quins són els valors per als petits establiments, dada que no figura en cap moment en la memòria. Pel que fa referència a la quota de mercat que es preveu en els diversos formats, manca saber si el concepte de dèficit està incorporat o no., així com el percentatge de dèficit o superàvit sobre el total de l’oferta. A part, d’altres consideracions metodològiques, sobre població, revisió dels plantejaments urbanístics per l’adequació al PTSEC, procediment de tramitació dels POECS, entre altres.

4t. A manca de les dades anteriors, considerant que aquesta Corporació, la primera que va disposar d’un POEC a Catalunya, disposa de les dades de la revisió del Programa d’orientació per als equipaments comercials (POEC) de la ciutat de Reus (en fase de tramitació) realitzada durant l’any 2004 i 2005, desprès d’analitzar l’oferta comercial existent, la seva demanda i de calcular la despesa comercialitzada anual (496.206 milers d’euros) i l’oferta comercialitzada (383.360 milers d’euros) s’arriba a la conclusió que l’oferta comercial de Reus no està equilibrada amb un dèficit de dotació comercial. En aquest sentit, és possible incrementar aquesta dotació comercial en aproximadament 43.000 m2, que descomptant els 6.361 m2 ja destinats al projecte del Pallol, fan viable afavorir noves implantacions d’oferta comercial en trama urbana de, com a mínim, 36.700 m2. Aquesta és la situació actual sense tenir en compte els creixements demogràfics futurs.

5t. Que una vegada examinat l’esmentat projecte de Decret, aquesta Corporació, previ acord de la seva Junta de Govern adoptat en sessió de 12 de maig de 2006, té a bé formular les següents al·legacions:

1a. L’ampliació de la trama urbana consolidada s’hauria d’establir en els mateixos termes definits en la proposta presentada per l’Ajuntament de Reus a la Direcció General de Comerç, de data 21 de setembre de 2005 (veure annex 1).

2a. Tenint en compte que de la revisió del POEC de la ciutat de Reus (en fase de tramitació) es detecta un dèficit de dotació comercial (veure annex 2), a manca d’altres dades a nivell municipal, es sol·licita incrementar-la en 36.700 m2, tot i que l’objectiu d’aquesta Corporació municipal no és esgotar immediatament aquesta quantitat total. No obstant, seria la quantitat òptima segons la situació actual de la ciutat, sense tenir en compte els creixements demogràfics futurs.

D’aquesta xifra, en termes de superfície de venda neta, s’haurien de destinar per a la implantació del centre comercial i d’oci situat als terrenys de La Fira de Reus en règim de concessió, 20.500 m2 (exclosa la superfície destinada a oci i restauració), de conformitat amb el plec de condicions aprovats pel Ple de l’Ajuntament de Reus en sessió de data 31 de març de 2006.

La creació del centre comercial i d’oci de la Fira permetrà reforçar l’atracció comercial del comerç urbà de Reus, evitant els desplaçaments dels consumidors fora de la ciutat i fer possible el gran projecte de la ciutat que és el Parc Tecnològic del Camp –Tecnoparc, que suposa el trasllat de la Fira, entre altres infraestructures, a la zona de l’Avinguda de Bellissens. D’aquesta manera es faria una clara aposta per la desincentivació de l’ús del transport privat per part de consumidors interessats en accedir a les zones comercials periurbanes de municipis veïns, a la recerca de l’oferta que no poden trobar a Reus, en la línia d’allò que estableix la Llei 9/2003, de Mobilitat de Catalunya.

Pel que fa referència a la trama urbana cal destacar l’àrea de Tecnoparc amb la nova urbanització del sector A.8 i també l’aprovació en breu del pla parcial del sector H.11 on es preveu l’edificació de 1.800 habitatges. També cal ressenyar, entre d’altres, el sector G.14 Camí de La Plana, al bell mig del que es pot considerar la xarxa arterial del Camp de Tarragona, actualment en fase de tramitació urbanística.
3a.- Corregir el dèficit de superfície especialitzada destinada a les activitats comercials de cultura i lleure en 2.500 m2 i el dèficit de superfície especialitzada destinada als articles i complements esportius en 4.000 m2.

4a. Demanar les bases de càlcul i altre informació complementària en relació al municipi de Reus, comarca i altres nivells que ens afecten, per tal de contrastar-les amb les dades que es disposen així com per la correcta interpretació del pla.”

COMISSIÓ DE SERVEIS TERRITORIALS

5. Assessoria Jurídica. Creació de tres noves llicències de servei urbà de taxi de Reus, de les quals una serà per a vehicle adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, aprovació de plec de clàusules per a la seva adjudicació i convocar concurs públic.

S’acorda:

Primer: Crear tres noves llicències del servei urbà de taxi de Reus, de les quals una serà per a vehicle adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, amb les condicions establertes a l’informe emès pel Servei Territorial de Tarragona de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya que figura a l’expedient i què es donen per reproduïdes.

Aquestes noves llicències són les següents:

† Llicència número 47: taxi amb una capacitat de fins a cinc places, inclosa la de la persona que condueix.

† Llicència número 48: taxi amb una capacitat de fins a cinc places, inclosa la de la persona que condueix.

† Llicència número 49: taxi amb vehicle adaptat pel transport de persones amb mobilitat reduïda.

Segon: Aprovar el plec de clàusules administratives que ha de regir el concurs públic per a l’adjudicació de les esmentades llicències.

Tercer: Exposar al públic el plec de clàusules administratives durant un termini de 20 dies per tal que s’hi puguin presentar les al·legacions o les reclamacions que es considerin oportunes. En cas que no es produeixi cap reclamació o al·legació en el termini assenyalat, l’esmentat plec s’entendrà definitivament aprovat, sense necessitat d’un nou acord.

Quart. Convocar simultàniament el concurs públic, amb el benentès que en el supòsit que es formulin al·legacions al plec de clàusules, la licitació s’ajornarà fins que, un cop resoltes, s’anunciï de nou.

6. Gestió Urbanística. Recepció definitiva de les obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions del Pla parcial del sector B.2 “Camí vell de Castellvell”.

S’acorda:

Primer: Rebre definitivament les obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions del Pla parcial del sector B.2 “Camí Vell de Castellvell”.

Segon: Retornar les fiances d’imports 83.523,21 € i 44.974,03 € dipositades per RESIDENCIAS REUS, RESIR, SA mitjançant aval de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona núm. 9340.03.0618776-66 i 9340.03.0666783-85, respectivament, per respondre de les esmentades obres, i la fiança d’import 31.178,52 € dipositada el 22.11.2001 per la Junta de Compensació del sector B.2 per a la realització d'assaigs de control de qualitat de les esmentades obres d’urbanització si bé compensant, si s’escau, les quantitats que es trobin pendents de pagament.

Tercer: Facultar el Tinent d’Alcalde Delegat d’Arquitectura i Urbanisme, Sr. Jordi Bergadà i Masquef, per subscriure l’acta de recepció definitiva i demés documents necessaris per fer efectiu aquest acord.

7. Gestió Urbanística. Recepció definitiva de les obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions del Pla de millora urbana de l’àrea 3.12 “Fundició Porta”.

S’acorda:

Primer: Rebre definitivament les obres d’urbanització, instal·lacions i dotacions del Pla de millora urbana de l’àrea 3.12 “Fundició Porta”.

Segon: Retornar la fiança d’imports 5.301,52 € dipositada en data 14.07.2005 per SOSTRE 2000, SL mitjançant aval de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona núm. 9340.03.0669897-12, per respondre de les esmentades obres, i la fiança d’import 1.325,38 € dipositada el 23.01.2003 per a la realització d'assaigs de control de qualitat de les esmentades obres d’urbanització si bé compensant, si s’escau, les quantitats que es trobin pendents de pagament.

Tercer: Facultar el Tinent d’Alcalde Delegat d’Arquitectura i Urbanisme, Sr. Jordi Bergadà i Masquef, per subscriure l’acta de recepció definitiva i demés documents necessaris per fer efectiu aquest acord.”
8. Gestió Urbanística. Aprovació inicial del Pla parcial urbanístic del sector C.2.b “Ctra. d’Alcolea”, formulat per la Junta de Compensació.

S’acorda:

Primer: Aprovar inicialment el Pla parcial urbanístic del sector C.2.b) ”Ctra. d’Alcolea”, presentat per la Junta de Compensació, condicionat a esmenar les determinacions resultants dels informes emesos pel cap del Servei d’Enginyeria i per l’arquitecta dels Serveis Tècnics d’Arquitectura i Urbanisme d’aquest Ajuntament, de dates 31 de març i 24 d’abril de 2006, respectivament, els quals s’annexen com a fonament d’aquest acord.

Segon: Sotmetre-ho a informació pública durant el termini d’un mes, perquè s’hi puguin formular les al·legacions que s’estimin pertinents.

Tercer: Sol·licitar informe als organismes sectorials afectats.

9. Gestió Urbanística. Aprovació inicial del Pla especial d’assignació d’usos al sistema d’infraestructures de serveis tècnics a la Partida Mas Calbó al terme municipal de Reus, promogut per CONTENEDORES REUS, SA.

S’acorda:

Primer: Aprovar inicialment el Pla especial d’assignació d’usos al sistema d’infraestructures de serveis tècnics a la Partida Mas Calbó al terme municipal de Reus, promogut per CONTENEDORES REUS, SA, condicionat a esmenar les determinacions següents, resultants dels informes emesos pels serveis tècnics municipals:

1. Caldrà afegir a la normativa del Pla especial un nou article relatiu a les condicions prèvies a l’ús i edificació que contingui les següents determinacions:

Previ a l’autorització de qualsevol obra, ús o activitat a qualsevol de les zones incloses al PE caldrà redactar un Projecte d’intervenció paisatgística, el qual ha de ser informat favorablement per part de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya, així com pel departament de Medi Ambient municipal.

Així mateix previ a l’autorització de qualsevol obra, ús o activitat a qualsevol de les zones incloses al PE caldrà redactar un Projecte d’urbanització de millora d’accessos a la zona i portar a terme la urbanització del mateix.

A les zones d’aparcament, oficines i aula ambiental previ a qualsevol nova edificació caldrà remodelar la cota dels terrenys naturals per tal que la zona edificable quedi fora de l’avinguda dels 500 anys del barranc de Mas Calbó, tot d’acord amb un estudi d’innundabilitat.

2. En el plànol 03 es mostra un camí perimetral, aquest haurà de tenir una amplada de 4 metres amb un tractament superficial adequat al trànsit avaluat i amb un correcte pendent per tal de desaiguar les aigües superficials. L’acondicionament serà a càrrec de CORSA i una vegada finalitzat serà incorporat a la xarxa de camins municipals. Aquest camí substituirà els dos camins municipals tallats pel sistema.

Segon: Sotmetre-ho a informació pública durant el termini d’un mes, perquè s’hi puguin formular les al·legacions que s’estimin pertinents.

Tercer: Sol·licitar informe als organismes sectorials afectats.

ASSUMPTES SOBREVINGUTS:

10. Educació i Família. Expressar al Departament d’Educació la voluntat de prorrogar el conveni de col·laboració per al desenvolupament dels Plans Educatius d’Entorn per als cursos 2006/07 i 2007/08.

En conseqüència la Junta de Govern Local adopta el següent acord:

Primer: Expressar al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la voluntat d’aquesta Corporació de prorrogar el conveni de col·laboració per al desenvolupament dels Plans Educatius d’Entorn per als cursos 2006/07 i 2007/08.

Segon: Comunicar aquest acord al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Reus, 24 de maig de 2006

El secretari general

Jaume Renyer Alimbau