ntre de la Imatge Mas Iglesias de Reus inaugura aquest dimarts, 15 de desembre, l’exposició «Agustí Centelles torna a Reus», amb un centenar de fotografies, objectes i retalls de premsa de l’època. Entre el centenar d’instantànies, s’inclouen les imatges més emblemàtiques de Centelles i també les fotos inèdites que al 2008 es van localitzar dins una capsa de galetes, bona part de les quals estan relacionades amb Reus i els efectes dels bombardejos de la Guerra Civil.

El títol de l’exposició, que es podrà visitar fins el 7 de març, fa referència al lligam que va tenir Centelles amb la ciutat de Reus, on va restar exiliat durant dos anys, acollit a casa d’uns familiars, al carrer de l’Amargura.

Exposició: Agustí Centelles torna a Reus
La producció fotogràfica d’Agustí Centelles es divideix, nítidament, en dos períodes: el Centelles fotoperiodista fins al 1939, moment en què acaba la Guerra Civil i l’autor surt del camp de concentració per a exiliats espanyols a Bram (França) ; i el Centelles forçat a dedicar-se a la fotografia industrial a partir de 1948, després de ser acusat de ser maçó, de ser jutjat i de quedar inhabilitat com a fotoperiodista per tota la vida. Aquestes dues grans etapes de la seva vida es complementen amb dues més, que són alhora una prolongació de les anteriors: una que comença després de la mort de Franco el 1975, fet que li permet, un any després, anar a Carcassone per rescatar els 9.000 negatius de pas universal que havia deixat curosament guardats a casa d’un amic. Inicia llavors l’explicació pública, a través de conferències i entrevistes, de la història d’aquestes fotografies que alhora constituïen la prova més tangible que l’Agustí Centelles havia estat un testimoni excepcional de la realitat del país. L’altra fase té lloc després de la seva mort i comença el 2008 quan, de manera casual, els seus fills, Sergi i Octavi, troben una antiga capsa metàl.lica de galetes que contenia els negatius d’unes 800 fotografies.

La troballa
A principis de l’any 2008 responsables del MACBA van demanar als fills d’Agustí Centelles, Sergi i Octavi, si tenien alguna fotografia vintage (positiu sobre paper de l’època), per utilitzar-la en una exposició sobre Barcelona. Van pensar que no en trobarien, donat que el seu pare s’havia endut a l’exili francès els negatius més compromesos des del punt de vista polític i, no va ser fins el 1976, que els va recuperar i va tornar a copiar-los sobre paper, un per un.
Aquesta certesa no va impedir que el Sergi i l’Octavi tornessin a revisar l’estudi fotogràfic, i es trobessin amb la grata sorpresa d’una vella capsa de galetes plena d’uns 800 negatius d’imatges captades a l’època del Centelles fotoperiodista i d’altres, després del retorn de l’exili. La troballa d’aquest tresor no deixaria només satisfet al MACBA sinó també a futures generacions d’historiadors que tenien la possibilitat de veure una gran varietat de fotografies que van des dels fets d’octubre de 1934 a Catalunya, la Guerra Civil i de personatges famosos com els futbolistes Kubala i Di Stefano o el pintor Salvador Dalí.
Els fills d’Agustí Centelles creuen que en aquesta capsa el seu pare va guardar els negatius que no sabia com classificar, durant els anys que es va dedicar a ordenar-los meticulosament i que després de la seva mort , el 1985, va restar oblidada en un racó del nou estudi fotogràfic que van obrir a la mateixa Barcelona.

Horari i dates
Lloc: Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus carrer Jaume Vidal i Alcover, 6
Dates: Del 15 de desembre de 2009 al 7 de març de 2010
Horari: De dimarts a dissabte de 10h. a 14h. i de 17h. a 20h.
Diumenges i festius d’11h. a 14h.

Activitats paral·leles
Com a activitat paral·lela a la mostra, el dissabte 19 de desembre a les 18:00 h i tots els divendres i dissabtes de gener i febrer, a les 18:00 h, es projectarà el documental «Agustí Centelles, un fotògraf a la Guerra Civil»

Sinopsi
Aquesta és la història del fotògraf que va saber retratar millor el conflicte bèl·lic i la Catalunya revolucionària. Un home exiliat, amb una maleta plena de negatius.
Narra la història d’un home que es va haver d’exiliar amb una maleta plena de negatius, perquè Franco no emprengués represàlies contra els milers d’homes i de dones que sortien a les seves fotografies. Aquesta és la història d’Agustí Centelles, un testimoni d’aquest segle que va carretejar la història de Catalunya, un tros de la història d’Espanya, i que no va parar fins que va tenir les fotografies en lloc segur.
La Barcelona on va arribar era un mar d’agitació social. Els treballadors anarquistes acabaven de crear la CNT, el sindicat que havia de ser el protagonista d’un quart de segle del moviment obrer a Espanya.
El cinematògraf havia arribat a Barcelona el 1896. Els mateixos germans Lumière havien fet una demostració del seu invent en l’estudi d’uns fotògrafs. Centelles és seduït per aquest nou art i aspira a convertir-se en operador de cinema. Visita les sales de l’època, però no es fixa gairebé gens en els arguments sinó en els moviments de càmera, en la il·luminació i en els enquadraments. Quan, al cap de molts anys, va a la guerra de veritat com a reporter gràfic, els enquadraments recullen aquesta influència del cinema i s’avança en mig segle als d’algunes pel·lícules contemporànies.
Aquest documental ha estat produït per Diesel Comunicació, Eva 1 Communication, Parallèles Productions i Televisió de Catalunya.