Quatre persones que han destacat als seus països en la defensa dels drets humans i civils donaran a conèixer la seva tasca a Reus entre el 2 i el 4 d’abril, en el marc del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans”, impulsat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Català Internacional per la Pau, amb la participació d’11 municipis entre els quals es troba Reus, que per segona vegada se suma a aquesta iniciativa després de l’experiència positiva de l’any passat. Les persones activistes que enguany donaran a conèixer la seva tasca a Reus són Sonia Mankongo (Camerún), Leonard Rentería (Colòmbia), Edda Pando (Itàlia) i Hassana Aalia (Sàhara Occidental).

Una gran part de l’activitat de divulgació de la seva feina que realitzaran aquestes persones a Reus serà la visita a quatre centres d’ensenyament secundari on faran diferents trobades i xerrades amb l’alumnat i els equips docents. Es tracta dels instituts Gabriel Ferrater, Gaudí, Salvador Vilaseca i el Col·legi La Salle. D’aquesta manera, es treballarà amb les joves i els joves de la ciutat d’una manera concreta sobre les dificultats per construir una societat igualitària, acomplint un dels objectius del Pla Local de Joventut. D’altra banda, dimecres 3 d’abril a les 19:00 h al Casal de les Dones hi haurà una xerrada oberta a la ciutadania a càrrec d’Edda Pando, qui parlarà de “La lluita contra el racisme i pels drets de les persones migrades”, que es farà amb la col·laboració de les entitats reusenques que formen el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional.

La regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, Montserrat Flores, ha presentat aquest dimecres les activitats que es faran durant els pròxims dies a Reus. A la presentació hi han participat representants dels equips docents dels instituts Gaudí, Salvador Vilaseca i Gabriel Ferrater.

Sensibilitzar la ciutadania
Ciutats Defensores dels Drets Humans vol donar a conèixer la feina dels defensors i defensores els drets humans, ajudant a conscienciar a la ciutadania dels municipis participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans a l’activitat quotidiana.

Amb aquest objectiu s’organitza l’estada a Catalunya d’un grup de defensors i defensores dels drets humans durant un període d’una setmana per portar a terme una sèrie d’activitats de diferent naturalesa (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, escoles, entrevistes amb mitjans de comunicació,...) que serviran per donar a conèixer la seva tasca i la importància de recolzar-los.

Els municipis acollidors que participen al projecte són: Caldes de Montbui, Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

En el cas de Reus, com en d’altres municipis, el projecte es porta a terme gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament i altres agents de la societat civil, com diferents entitats que formen part del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació Internacional.

Les persones que seran a Reus del 2 al 4 d’abril són les següents:

Hassanna Aalia (Sàhara Occidental)
Va néixer a El Aaiun, capital del Sàhara Occidental el 1988. Va conèixer les presons marroquines el 2005, amb 17 anys, quan la policia el va detenir per participar en les manifestacions que després es van batejar com a Intifada sahrauí. Des de llavors, la seva vida ha estat un entrar i sortir diverses vegades a l'any de les comissaries marroquines fins que el 17 de febrer de 2013 el van condemnar en absència a cadena perpètua per un tribunal militar marroquí després de participar el 2010 al campament de protesta pacífic de Gdeim Izik, a 12 quilòmetres d'El Aaiun. Segons el sumari, el tribunal no va presentar cap prova de càrrec contra els condemnats. Hassanna ara viu refugiat a Espanya, des d'on segueix el seu activisme per la causa sahrauí.

Edda Pando (Itàlia)
Edda Pando és d’origen peruà, parla castellà, i va migrar als anys 90 a Itàlia, on va viure uns anys com a migrant “sense papers”, i després fundà l’associació intercultural “Todo Cambia”, la “Universidad Migrante” i ha coordinat diverses organitzacions de defensa dels drets de les persones migrants, de denúncia de les morts al Mediterrani i de denúncia del desviament dels fons de cooperació a polítiques d’externalització de fronteres.

Sonia Mankongo (Camerún)
“Tengo 26 años, soy estudiante en doctorado en Estudios Hispánicos por la Universidad de Maroua (Camerún) en temas de Memorias de la esclavitud en África y América Latina (Literatura y Cine). Tengo un Máster Estudios sobre Memorias de la dictadura en Guinea Ecuatorial y República dominicana. Soy pedagoga y desde dos años soy la coordinadora país del Programa de educación de la ONGD Zerca y Lejos en Camerún (que es el espacio de mi activismo). Lo que hacemos esencialmente es acompañar a las poblaciones pigmeas baka (principalmente) y todas las de nuestras zonas de actuaciones en el acceso a sus derechos básicos como pueden serlo la educación (gestión de centros preescolares, escuelas primarias, becas de estudio, acogida de menores) la salud (dispensarios) y la alimentación (apoyo a los campesinos). Los pigmeos son unas de las poblaciones más discriminadas y marginadas de la sociedad camerunesa”.

Leonard Rentería (Colòmbia)
Jove colombià afrodescendent de Buenaventura. Impulsa l'associació Rostres Urbans, una plataforma d'acció jove que treballa en quatre línies: formació per a la promoció dels drets humans, formació artística, projecte de vida amb els joves, incidència política i social per a la transformació, intercanvis amb artistes d'altres llocs per que desenvolupin intervencions en l'espai. Leonard condueix també un programa a la ràdio comunitària i fa 13 anys que acompanya a 12 mares que van perdre als seus fills / es assassinats. Dos dels seus cunyats van ser assassinats i part de la família és desplaçada interna. Leonard té ara dos esquemes de protecció (escortes de la Unitat Nacional de Protecció). El seu discurs és clarament antiracista i antimilitarista, per la igualtat entre homes i dones, pels drets de la població afrodescendent. Es va presentar a la Cambra Nacional de Diputats pel partit de Francia Márquez, una activista pels drets humans d’origen afrocolombià.