ntre de la Imatge Mas Iglesias exposa fins a l’11 d’octubre la mostra «Poètqiues de l’espai», un món imaginari i surreal que proposa el fotògraf Albert Puntí a través d’una dialèctica entre realitat i il·lusió.

L’objectiu del fotògraf Albert Puntí és aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix la fotografia digital contemporània per experimentar i trobar nous camins expressius. Albert Puntí no tracta de captar fotografies, sinó de construir imatges mitjançant una reflexió sobre la seva estructura interna.

Desenvolupant una personal sintaxi de la imatge que trenca amb la unicitat del punt de vista, per mitjà de moviments de càmera que transformen els punts de fuga en línies de fuga, l’autor provoca una multiplicitat de punts de vista. Al mateix temps, donant una aparença foto realista a fotomuntatges que recullen simultàniament múltiples punts de vista, qüestiona, en nombroses ocasions, la noció de dalt i baix d’una imatge.

A través de la dialèctica entre realitat i il·lusió, la mostra comissariada per Cecilia Lobel, proposa un món imaginari i surreal que no deixa indiferent a l’espectador. Jugant vamb la tècnica del fotomuntatge digital, l’autor recrea escenes inquietants i misterioses que destaquen per la seva expressivitat i plasticitat formal. Fent us de fragments de la realitat íntima de l’autor, les obres recreen imatges costumbristes molt personals, on els personatges i els espais laberíntics s’entrellacen amb una barroca teatralitat decorativa potenciada per suggerents jocs de clarobscurs.

Fotografia i pintura han compartit l’objectiu de representar en una superfície bidimensional una realitat tridimensional. Aquesta conversió s’ha fet sempre mitjançant uns codis o sistemes perspectius. Trobem la perspectiva simbòlica, representada en l!era clàssica i medieval, i la perspectiva cònica, que es desenvolupa a partir del segle XV com a nou model per representar la realitat.

A finals del segle XIX alguns pintors començaran a considerar aquesta última com una limitació de les seves possibilitats expressives. Això portarà a mestres com Picasso, Matisse o el moviment Dada, a voler trencar amb la perspectiva cònica per proposar nous models representatius.

En el camp de la fotografia els autors de principis del segle passat -anys 20-30- també trencaran la unitat del punt de vista treballant amb el fotomuntatge. Actualment, en l!àmbit de la fotografia digital, destaca el treball de la fotògrafa Sam Taylor Wood, especialment la sèrie «Five revolutionary seconds», on experimenta amb la fotografia panoràmica aplicada a espais interiors. El pintorfotògraf D. Hockney, amb la manifesta voluntat d’introduir el temps en la imatge fotogràfica, també és un exemple de la recerca del trencament de la unitat del punt de vista.