Aquesta tardor arrenca la segona edició del cicle teatral “Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud”, una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sorgida de la Xarxa Territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre que integren els teatres públics del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) per a promoure la cooperació territorial i generar més oferta cultural.

El cicle enguany girarà al voltant de la salut mental i comptarà amb una programació de 14 espectacles i activitats en 11 municipis de Tarragona i Terres de l’Ebre que inclouen: el Vendrell, Tarragona, Reus, Cambrils, Valls, Alcover, Amposta, Tortosa, Riudoms, Vandellós-Hospitalet de l’Infant i la Canonja. Aquest any hi participarà també el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) que coordinarà els col·loquis postfunció sobre salut mental i el Departament d’Educació i Formació Professional, que coordinarà les activitats educatives juntament amb els programadors locals.

La voluntat del projecte és descentralitzar la cartellera d’arts escèniques, impulsar el panorama escenicomusical de Catalunya i fer-ho en col·laboració amb els agents locals i supralocals —ajuntaments, diputacions i consells comarcals—, així com potenciar la cooperació entre els espais escènics públics del país. L’any passat es va celebrar la primera edició del cicle que va tractar sobre la petja de la Memòria històrica a Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La salut mental és una qüestió cada cop més candent en el nostre context social i és també progressivament una preocupació més col·lectiva atès que els malestars que se’n deriven afecten cada cop a més ciutadans i ciutadanes. En aquest sentit, les arts escèniques esdevenen una eina interessant per abordar i desestigmatitzar un tema sovint complicat. Per la naturalesa de la temàtica s’acompanyaran les funcions amb col·loquis coordinats per psicòlegs per aprofundir més sobre les qüestions que es plantegen a les propostes artístiques. El cicle també anirà acompanyat d’algunes activitats educatives, orientades a infants i adolescents.

Els espectacles programats per al cicle d’aquest any són:

• "Arribaràs i serà de nit”, de Marc Artigau, reflexiona sobre el fet de ser la primera generació amb petjada digital. Allò que ens agrada i allò que detestem, els llocs que trepitgem, allò que contrau la nostra retina perquè ens interessa, ens configura com una base de dades que repeteix patrons. Gràcies a això, les nostres experiències prenen un nou sentit. Si canvia la forma de relacionar-nos, canvien els records, canvien les relacions afectives, canviem nosaltres i canvia el món. I la mort? El darrer llindar que separa l’existència de la no-existència. Música i tecnologia es combinen en aquest musical per donar forma a un espectacle immersiu.
• “Em dic Josep” de Marc de la Varga. On és la línia que separa el seny de la bogeria? Aquest documental teatral i musical parteix d’un cas real per obrir una reflexió sobre la creació, la memòria i els trastorns mentals, en un viatge intens cap al fons de l’ànima humana. Ambientada en la Barcelona de fa unes dècades, quan els nous ritmes musicals sacsejaven la ciutat des d’espais com l’antiga sala Zeleste, a punt de desaparèixer sota el nom de Sala Razzmatazz. En aquell món vibrant es movia Camil Clot, un músic amb un talent prodigiós que, misteriosament, va desaparèixer de l’escena sense deixar rastre. L’espectacle gira al voltant de la seva història desconeguda.
• “Boja”, de Mariona Esplugues, pretén poder visibilitzar la realitat dels trastorns mentals sense tabús ni drames, sinó tal i com són, trencant estigmes i expressant-los lliurement. Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit. Premi Teatre Barcelona 2023 – millor interpretació revelació. Boja és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers setze anys a consultes de diversos psiquiatres. Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques.
• “Cospress”, de la companyia Kimani, amb un to poètic, irònic i surrealista, l’obra parla de l’obsessió pel culte al cos. Mostra dues dones víctimes de la seva pròpia lluita per aconseguir l’encaix en el model perfecte. Acariciant la mort, a qui obeeixen com titelles mancades de voluntat pròpia, arribaran a la no acceptació i a la bogeria.
• “Nua” d’Ann Perelló i Andrea Ros. Aquesta proposta explora tornar a casa després d’anys de viure fora i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O potser hauríem de dir monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació. Un retrat en primera persona i sense filtres, cru, sobre com aquest trastorn et va posseint. Sobre com la societat ens imposa uns cossos i uns judicis que ens fan viure en una constant oscil·lació entre la restricció i l’abús. Fins i tot quan parla de la “bellesa real”. Sobre com a totes ens afecta. Sobre com la suma de vivències ens va estrenyent, cada cop més, la cotilla fins a ofegar-nos. I sobre com, també, se’n pot sortir.
• “Gordas” de la companyia Bendita Inocencia. Comèdia i humor per abordar un tema sovint absent als escenaris: el físic, l’obesitat i l’acceptació social. Una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat i el físic. Dues actrius i referents del moviment bodypositive a les xarxes socials es posen a la pell de deu personatges diferents per enfrontar-se a situacions absurdes, carregades d’acidesa, i que fan de l’humor una arma de lluita. Escenes que, a primera vista, semblen independents, però que s’entrellacen per donar forma a un espectacle complet, amb sentit propi, carregat d’atreviment i transgressió.
• “Mort d’un comediant” de Guillem Clua. Adri, un jove cuidador d’avis, comença a treballar a casa de Llorenç Cardona, un dels actors més respectats i estimats de Catalunya. El primer dia, la seva neboda Miranda l’adverteix que, per conservar la feina, haurà de seguir un munt de normes que van més enllà de les seves tasques habituals. En la recta final de la seva vida, Llorenç sembla haver perdut el cap i, en ocasions, decideix comportar-se com els personatges que ha interpretat durant la seva dilatada carrera. Al llarg de la seva convivència, Llorenç encarna tota mena de personatges mítics a mesura que va establint una relació cada cop més estreta amb el seu cuidador, que acabarà descobrint la veritable raó per la qual el vell actor ha trobat un refugi en la ficció teatral: fugir d’una realitat que és incapaç d’afrontar.
•  “Pots ser tu, puc ser jo”, de Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom. Aquesta proposta gira entorn de la necessitat de trencar el silenci a partir de l’experiència viscuda per un grup de joves i les seves famílies que han patit en primera persona la realitat de les malalties mentals, com ara addiccions, bullying, abusos, intents de suïcidi, entre altres situacions de patiment emocional. L’objectiu d’aquesta activitat és donar visibilitat i posar paraules al dolor silenciat de molts adolescents i del seu entorn més proper, contribuint així a la sensibilització, la comprensió i la prevenció.
• “[ELE]MENTAL” Creació sobre els processos que es deriven de les malalties mentals i altres situacions que alteren la vida d’una persona, com la violència de gènere, l’estrès, la depressió o l’ansietat a partir de diversos textos breus de les millors dramaturgues i artistes performatives europees.
• “Psicosis 4.48”, de la dramaturga britànica Sarah Kane amb adaptació i direcció escènica d’Albert Mestres, dona veu a la història d’una dramaturga que pateix depressió i ens hi endinsa per comprendre millor què sent una persona que travessa episodi d’aquest tipus. Fa present i tangible el seu patiment, i el de tantes altres persones que el viuen dia a dia, per sensibilitzar-nos i aprofundir en la comprensió de les diverses dimensions de l’existència humana.
• “Motel d’Insectes” d’Elsa Lluch és una proposta de titelles per a tots els públics. En un desert, un grup d’insectes sobreviuen aïllats els uns dels altres. L’arribada d’un nouvingut sacseja la rutina i hauran de col·laborar per reconstruir la seva llar: l’hotel. L’hotel és un lloc segur on compartir, riure, plorar i fins i tot discutir, on aprenen a acceptar-se a si mateixos i als altres, sense judicis, creant un món de tolerància i respecte, malgrat l’amenaça de la teranyina. Motel d’insectes és una faula de titelles plena d’humor, tendresa i emocions, que celebra la diversitat i trenca l’estigma i el tabú dels trastorns mentals i les etiquetes. Un espectacle que fomenta la convivència.

Podeu consultar al web la programació i el calendari.