El «Llibre de la Cadena», un dels documents legals més antics pertanyents al municipi de Reus, s’exposa des d’aquest dijous al vestíbul d’Alcaldia de l’Ajuntament de Reus amb motiu de Sant Jordi. El volum es podrà veure durant tota la setmana següent, fins al 29 d’abril. El mateix dia de Sant Jordi, a les 12:30 h, es descobrirà a la galeria de Fills Il·lustres del Palau Municipal un autoretrat de l’artista Ramon Ferran Pagès, desaparegut recentment.

També el 23 d’abril, a partir de les 18:00 h, el medievalista i antic arxiver municipal, el doctor Ezequiel Gort, oferirà una conferència a la sala de premsa del Palau Municipal sobre el «Llibre de la Cadena».

Biblioteques Municipals i Sant Jordi
L’Ajuntament de Reus, a través de les Biblioteques Municipals, promou un bon nombre d’activitats en els dies previs i durant la diada de Sant Jordi. El dia 23, a la parada de l’Ajuntament de la plaça del Mercadal, els autors locals signen durant tot el dia els seus llibres. A les 10:00 h des de la parada de l’Ajuntament es portarà a terme una gimcana dedicada a Eduard Toda i Güell, del qual es commemora el 75è aniversari de la mort. A partir de les 12:00 h, es realitzaran sessions familiars de contes amb la col·laboració dels autors locals.

El vestíbul del Palau Municipal presenta una petita mostra de bibliografia relacionada amb el món industrial procedent dels fons de la Biblioteca Central i de la Biblioteca Pere Anguera. De fet, enguany la Guia de Lectura editada per la BCR recull tot el fons bibliogràfic dedicat a aquesta qüestió que es pot trobar a les Biblioteques Municipals, una guia titulada “Indústria a Reus al segle XIX”.

A la Biblioteca Central de Reus, de 10:00 a 13:00 h es portarà a terme aquest dissabte una Marató de Donació de Sang.

Durant aquests dies des de les Biblioteques Municipals es col·labora amb el programa «Reus Llegeix», amb un bon nombre d’activitats de foment de la lectura a diferents equipaments i espais de la ciutat.

Aquest dissabte el Palau Municipal també és escenari de la recepció als autors d’obres d’interès local a partir de les 13:00 h.

El passat dilluns, 18 d’abril, la BCR va ser escenari de la trobada d’autors locals, que va aplegar una quarantena de persones que durant el darrer any han editat els seus llibres. L’acte va servir per presentar el punt de llibre que edita la biblioteca i que recull les més de cent obres d’interès local que es consideren novetats i de les quals ha tingut coneixement la BCR.

El «Llibre de la Cadena» 
El «Llibre de la Cadena» –així denominat per la cadena metàl·lica que el ferma i que permetia també fixar el volum en un escriptori– és un referent patrimonial local de primer ordre i recull les ordinacions urbanes de l’antiga vila de Reus, una compilació legal formada al final del segle xv pels seus jurats i que aplegà en un sol cos el conjunt de diferents ordinacions i crides promulgades pels seus antecessors des d’un segle enrere, per al seu millor coneixement i observança, tant per part de les pròpies autoritats com de tots els habitants de la vila. Les ordinacions urbanes representen l’element de més permanència i durada en aquest àmbit de vigència municipal. El volum, de 275 x 210 mm, fou bellament relligat amb pell i metall i ostenta l’escut bàsic de la vila, amb la rosa heràldica –símbol o emblema del consistori o universitat de Reus– posada al damunt de les claus creuades que representen la parròquia de Sant Pere (IMMR 2252).

L’advocat Josep M. Guix Sugranyes, al pròleg de la primera edició completa del contingut del «Llibre de Cadena» (Reus, 1963), considerà que «en les ordinacions sobre bon govern, ordre i policia que s’hi apleguen, alena una força jurídica de camins i de tendències, on l’home sempre ha tingut a honor el viure-hi i on, des de l’avior, ha rendit culte a la llibertat. Potser sense l’aire obert, audaciós i ecumènic dels vells reusencs, encara tindríem aixecades les muralles i les torres de la vila. I és que Reus, ja en plena època feudal, excel·leix en el govern de la cosa pública, en l’elaboració del dret local, postulant l’autonomia de la universitat per mitjà dels seus prohoms o dels seus jurats i consellers, anticipant-se alguns anys a moltes viles i ciutats.»