L'Ajuntament de Reus presenta aquest dijous, 3 de febrer, en Audiència Pública els resultats del procés participatiu a l'entorn de la transformació urbanística de la zona del Carrilet. Finalitzat el procés participatiu, el Govern de Reus veu avalat el seu projecte de transformació de la zona, donada l'alta coincidència entre les propostes municipals i les recollides de la ciutadania. Un total de 2.169 persones han participat en el procés que es va iniciar el passat 13 de setembre i que es va allargar fins al 26 de desembre; i que ha permès recollir un total de 4.908 aportacions.

Les conclusions del procés participatiu ja s'han anat derivant als respectius departaments de l'Ajuntament a mesura que anava avançant el procés. Ara s’han de casar les propostes de la ciutadania amb la proposta inicial de l’Ajuntament. A partir d'aquí s'engegarà la redacció de l'avantprojecte i la possible modificació del planejament urbanístic de la zona que permeti crear una nova centralitat al sud de la ciutat; un nou pol d’atracció que generi més activitat quotidiana a la zona i millor connectivitat amb el seu entorn.

De les 4.908 aportacions que ha fet la ciutadania gairebé el 60% són propostes de com s’ha de fer el projecte de transformació. El 40% restant de les aportacions son referents a la diagnosi de com veuen la zona del Carrilet actualment.

Diagnosi
La diagnosi elaborada amb el procés participatiu arrenca amb una pregunta realitzada als participants: “Consideres que existeix algun tipus de barrera física o mental que separa l'àrea del Carrilet d'altres zones de Reus?”. El 70% d’enquestats respon que sí.

Dels que responen que sí, la meitat considera que els elements que suposen una barrera són aspectes físics, com ara neteja, il·luminació, el tomb de ravals, etc. En menys mesura, consideren que són elements de tipus social (com el civisme, la convivència, etc.) o d’altres de transversals (com la seguretat, l'ambient al barri o la relació amb l'administració, etc.).

Propostes
La majoria de les propostes recollides (88,6%) fa referència a la transformació urbanística de la zona. La resta, de manera minoritària, fa referència a qüestions relatives a la imatge i confort de la zona, a la promoció econòmica i a accions comunitàries.

Dins les propostes, allò més rellevant són els usos. És a dir, quines activitats es faran en l’espai que es transformarà urbanísticament.

• Usos dels futurs equipaments: Més de la meitat (53,4%) de propostes d'usos en equipaments tenen a veure amb els usos Socioculturals. Aquí hi trobem idees sobre una sala polivalent, una biblioteca, un centre cívic, o un espai jove, entre altres. Segueixen, amb un 41,9%, les propostes d'usos sobre temes Sanitaris i Assistencials: amb idees com un CAP, un centre de salut mental, urgències hospitalàries, etc. Finalment, de manera molt minoritària, s’han recollit propostes d'usos Esportius, com un gimnàs o una piscina; i propostes relacionades amb l'estació de busos i aparcament de cotxes.

• Usos per a edificis vinculats amb l’ús terciari (activitats econòmiques): Gairebé totes les propostes fetes per la ciutadania (el 98,4%) sobre l’àmbit terciari estan vinculades al Comerç, amb diversitat de possibles establiments com quiosc de premsa, forns de pa, peixateries, botigues de roba, carnisseries, farmàcies, etc.

• Usos sobre els espais públics: Predominen majoritàriament les propostes relacionades amb espais per fer activitats (67,8%). I en aquest àmbit, les més recurrents són propostes d'activitats esportives, d'activitats de trobada i joc i activitats tranquil·les de passeig i descans. La segona proposta d'usos als espais públics més recollida és la d'espais naturals o zones verdes, amb arbres i vegetació baixa.

També en l’àmbit de les propostes, l'altre aspecte destacat són els criteris per a la transformació urbanística i la nova edificació. Els 10 criteris més anomenats per la ciutadania en les seves propostes són:

• Que els futurs edificis tinguin un caràcter discret i integrat en l'entorn.

• Que l'estil dels futurs edificis sigui una barreja entre tradició i modernitat.

• Que els futurs edifici siguin icònics i singulars.

• Mantenir nets i cuidats edificis i espai públic.

• Que la futura transformació generi un ambient de benvinguda, seguretat, inclusió i transparència.

• Utilitzar vegetació autòctona.

• Millorar la connectivitat entre el centre i la zona sud

• Que l'estil dels futurs edificis sigui modern.

• Garantir la mobilitat en cotxe.

• Rehabilitar els edificis en mal estat i millorar l'estat general dels espais públics i carrers.

Valoració
La regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, que també té atribuïdes temporalment les competències de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, ha destacat els punts següents per fer balanç del procés participatiu:

• Èxit del procés: Èxit qualitatiu i quantitatiu. Hi han participat més de 2.000 persones i s’han fet gairebé 5.000 aportacions. Les diferents fases del procés s'han obert tant als veïns i veïnes de l'entorn del Carrilet com del conjunt de la ciutat.

• Interès de la ciutadania per fer propostes: Gairebé el 60% de les aportacions de que ha fet la ciutadania són propostes, cosa que demostra l'interès d’intervenir en la presa de decisions sobre qüestions de la ciutat. El 40% restant de les aportacions son referents a la diagnosi de com veuen la zona del Carrilet.

• La transformació urbana és un interès compartit entre ciutadania i Govern: Més de la meitat (el 60%) de les aportacions recollides durant el procés participatiu estan relacionades amb la transformació urbana que es projecta a la zona del Carrilet.

• La transformació urbana ha de ser un mixt entre intervenció en nova edificació i en l'espai públic: El procés participatiu posa de manifest que la ciutadania considera que la transformació urbanística ha de venir tant per la intervenció i el canvi d'usos en les edificacions, com també per actuacions en l'espai públic.

• Demanda de nous equipaments: La gran majoria de propostes vinculades als nous usos dels edificis tenen a veure amb la creació de nous equipaments.

• Coincidència entre els usos proposats per la ciutadania i la proposta del Govern. Hi ha una alta coincidència entre les propostes del Govern i les aportades per la ciutadania en els àmbits cultural, de serveis per als joves, activitats econòmiques o zones verdes.

Amb aquest procés, el Govern de Reus veu avalada la seva proposta de transformació urbanística de l'entorn del Carrilet, un aval que Berasategui ja justificat amb els punts següents:

• La proposta inicial del Govern plantejava un ús vinculat amb la vida cultural i associativa, que incorporés un equipament on hi pogués haver espai per a entitats, artistes, etc. Moltes de les propostes rebudes van en aquesta línia: un 50% de les propostes d’usos dels futurs equipaments son de tipus sociocultural.

• La proposta inicial també plantejava un ús dedicat a l’economia, amb espais de coworking centrats en els joves, restauració, etc. I, com es va apuntar el juliol passat, a l'entorn del Carrilet també es preveu que hi hagi oferta de producte fresc i proximitat. En aquest sentit, entre les propostes rebudes hi coincideixen les propostes d'espai jove i totes aquelles vinculades al sector terciari, sobretot de comerç: quiosc, forns de pa, peixateries, carnisseries, farmàcies, botigues de roba, etc.

• La proposta del Govern també preveu potenciar les zones verdes i fer uns carrers més amables i amb una millor regulació de l’espai públic. Precisament, les propostes que ha fet la ciutadania en relació als espais públics parlen de zones verdes i arbrades i també d’espais de trobada, passeig, etc.

• El plantejament del Govern inclou habitatge dotacional per a joves i un alberg-residència. L’alberg-residència no apareix entre les propostes que ha fet la ciutadania. Tanmateix, aquesta és una necessitat per al conjunt de la ciutat i és lògic que no aparegui de manera destacada en un procés participatiu que ha de definir una zona concreta de la ciutat.

• Entre les propostes de la ciutadania destaquen les d’usos sanitaris i assistencials (un 40% de les propostes sobre els futurs equipaments). Aquest tipus de funcionalitat ja es veu reflectida en projectes propers a la zona del Carrilet i en els que el Govern està treballant: cal tenir en compte l'activitat del CAP Horts de Miró; i la tasca que s’està fent per desdoblar el Cap Sant Pere, amb un nou centre que se situaria a tocar de la zona nord del Carrilet.