L’aposta de l’Ajuntament de Reus per la transformació digital ha donat un impuls definitiu a la relació de la ciutadania amb l’administració a través de canals telemàtics. La regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, ha fet balanç aquest divendres, 24 de febrer, de la implantació del Pla de Transformació Digital de l’Ajuntament, l’estratègia en tecnologies de la informació i la comunicació integrada en el Pla de Modernització de l’Ajuntament i recollida en el Pla d’Acció Municipal Reus 2019-2023.

L’aposta per l’administració electrònica millora l’eficiència de l’administració, simplifica processos i millora la productivitat administrativa; fa una administració més eficaç i eficient i a la vegada transparent i oberta, ha destacat Flores. “Les eines tecnològiques ajuden a millorar la relació de la ciutadania amb l'administració. Proporcionar un accés cada vegada més àgil i autònom als tràmits municipals millorar la qualitat de vida de la ciutadania”, ha afegit.

La consolidació de transformació digital de l’administració és possible gràcies a projectes d'organització interna, d’obertura cap a la ciutadania i del foment de les relacions electròniques. Les mesures busquen agilitzar les tramitacions de la ciutadania amb criteris d'eficiència i estalvi; i incorporen mesures per evitar la bretxa digital per a aquells col·lectius amb menys capacitació tecnològica.

Projectes destacats
Entre altres, el Pla de Transformació Digital ha permès impulsar els projectes següents:

• Nova seu electrònica, més intuïtiva i agradable. Amb una nova carpeta ciutadana com a canal integral de relació, que facilita informació i evitat desplaçaments innecessaris; i l'aposta pels tràmits telemàtics.

• Noves eines de govern obert i transparència: Portal de Dades Obertes (amb 112 conjunts de dades); plataforma dels pressupostos i processos participatius; plataforma de publicació dels plans municipals; actualització del Portal de Transparència, amb un 100% de compliment que ens acredita el segell Infoparticipa; Pressupost Obert, Observatori de dades o bústia anònima de denúncies

• Nou sistema de gestió policial de la Guàrdia Urbana de Reus

• Nova plataforma integral d'inscripcions a cursos, esdeveniments i activitats municipals.

• Digitalització total de plens, comissions i juntes de govern amb el vot electrònic, la publicació oberta de les actes, i la possibilitat de celebrar plens híbrids.

• Nou aplicatiu de gestió tributària. El contracte de subministrament, implantació i serveis d’explotació del sistema es va adjudicar per un import de 3 milions d'euros a 10 anys, i compta amb una subvenció Next Generation de 400.000 euros.

Lluita contra la bretxa digital
Dos projectes destacats contribueixen a reduir la bretxa digital i fomentar l’autonomia digital de la ciutadania:

• Els Espais d’Aprenentatge Digital: 13 espais repartits en diferents equipaments municipals des dels quals es fa un acompanyament a la ciutadania per fer tràmits telemàtics. Durant el 2022 s’han fet un total de 600 atencions.

• WIFI públic i WIFI en edificis municipals, amb 46 zones de la ciutat i 83 edificis municipals coberts al xarxa wifi municipal. Durant el 2022 hi ha hagut 335.000 connexions a la via pública i 133.000 connexions en equipaments municipal. En total, 460.000 connexions anuals i 33.804 usuaris diferents.

Balanç quantitatiu
La traducció en algunes xifres destacades de la implantació del Pla de Transformació Digital és la següent:

• Tràmits telemàtics: De 98.000 el 2018 s’ha passat a 116.000 el 2022. Un augment de 18,3% en tres anys. Si el 2018 els tràmits telemàtics representaven el 24,5% del total de tràmits, el percentatge s’ha incrementat fins al 82% el 2022.

• Carpeta ciutadana: L’aposta pel canal integral de relació de la ciutadania, les empreses i els proveïdors amb l’administració s’ha traduït amb un increment del 296%. De les 25.000 entrades el 2019 s’ha crescut a les 99.000 del 2022.

• Expedients electrònics: S’ha passat dels 98.000 de 2018 als 124.000 de 2022, un augment del 26,5%.

• Notificacions telemàtiques: De 22.800 de 2018 s’ha augmentat fins als 64.000 l’any passat, un creixement del 180% en tres anys.

• Evitar aportació de documentació d'altres administracions: De 37.000 documents el 2018 a 60.000 el 2022, són els que s’han estalviat a la ciutadania i les empreses a aportar per la connexió entre sistemes informàtics d’altres administracions públiques.

Estalvi econòmic
Entre 2019 i 2022, la implantació del pla de transformació digital ha generat un estalvi conjunt directe per a la ciutadania, les empreses, les entitats i el propi Ajuntament de 16,7 milions d’euros. L'evolució ha estat el següent:

• 2019: 2,2 milions d’euros.
• 2020: 3,7 milions d’euros.
• 2021: 5,2 milions d’euros.
• 2022: 5,6 milions d’euros.

Adaptació normativa
L’Ajuntament també s’ha adaptat a nivell normatiu, amb l’aprovació, per primera vegada, d’una Ordenança d’Administració Digital. La nova normativa regula el funcionament electrònic dels òrgans de l'Ajuntament, procediments, tràmits telemàtics, els mecanismes per a la relació electrònica i el marc normatiu per a la implementació de l'administració i els serveis digitals.

Estratègia reconeguda
L’estratègia en tecnologies de la informació i la comunicació de l’Ajuntament de Reus ha estat reconeguda pel Consorci Administració Oberta de Catalunya reconeix des de fa anys les accions de transformació digital de l'Ajuntament de Reus entre el Top 10 de municipis de més de 50.000 habitants.