El Memorimage - Festival Internacional de Cinema de Reus ha reconegut La memoria de las mariposas, de Tatiana Fuentes Sadowski, amb el Premi Ciutat de Reus, que distingeix la millor pel·lícula de la Secció Oficial. El festival, dedicat al cinema amb imatges d’arxiu, ha fet públic el palmarès d’aquesta 20a edició aquest divendres al vespre en la gala de cloenda al Teatre Bartrina, emblemàtica seu del festival, per on han passat més de 1.500 espectadors en una edició dedicada a les biografies fascinants i al poder sanador del cinema. 

La memoria de las mariposas és un viatge sensorial que entrellaça la història personal de la cineasta amb arxius de l’Amazònia d’inicis del segle XX per narrar la colpidora història de dos nens indígenes peruans portats per la força a Europa i homenatjar les víctimes de la brutal època del comerç del cautxú al Perú. La pel·lícula, Menció Especial al Festival de Berlín i guanyadora a Millor Pel·lícula al Festival DocsBarcelona 2025, reflexiona sobre el passat colonial, l’especulació, la memòria i la reparació. 

El jurat de la Secció Oficial, format per Jana Montllor, Marta Figueras i Eva Fontanals, ha premiat el film per “la seva gran creativitat realitzada en el treball d’arxiu, que transmet la memòria no oficial d’un procés d’espoliació i genocidi colonial. Tanmateix, ha remarcat “l'originalitat en què es materialitza un punt de vista que desvetlla una història col·lectiva a través de la subjectivitat: un exercici de memòria exemplar, capaç de diluir la temporalitat per tal de mostrar el passat del colonialisme la seva petjada en el present, i un exemple de compromís cultural i creativitat en l’àmbit cinematogràfica i ús de l’arxiu”. 

Naufragis, bussos i homes «rana», Constel·lació Portabella i La diva, mi abuela y yo completen un palmarès molt repartit

El Premi MemoriReus, que reconeix el millor film de la secció dedicada al territori MemoriReus, sorgit del vot del públic i dotat amb 300 euros, ha estat per Naufragis, bussos i homes «rana», de Josep Maria Castellví, que ha celebrat la seva estrena mundial dins del Memorimage. A la pel·lícula s’explica com l’escassetat de ferralla a l’Espanya de la postguerra va convertir el metall dels naufragis en un bé d’un gran valor monetari, fent que el mar de l’Ebre esdevingués un punt de referència d’aquest negoci, on bussos i homes «rana» treballaven en condicions precàries, barrejant les seves pròpies històries amb els relats fascinants dels vaixells que desmantellaven. 

A Naufragis, bussos i homes «rana» també li ha estat atorgat el Premi Cinema·Rescat. El jurat del guardó, format per Pere Parera, Joan Francesc-Escrihuela i Jan Baca ha aplaudit “l’exhaustiu treball de recerca i documentació històrica, la riquesa i diversitat dels arxius consultats, i la bona posada en escena de tot el material fílmic al servei d’una història que, a través de la narració dels seus protagonistes, descobreix un fet molt poc conegut de la postguerra: la recuperació del ferro de les costes en una època d’escassetat de matèries primeres”. 

Constel·lació Portabella, dirigida per Claudio Zulian i produïda per Lluís Miñarro, guanyador d’una Palma d’Or al Festival de Canes, ha estat la favorita dels assistents, que li han atorgat el Premi del Públic. Estrenada al Festival de Venècia, la pel·lícula descobreix la vida i obra del cineasta, polític i lluitador antifranquista a través de fragments de les seves pròpies pel·lícules i entrevistes i declaracions de figures destacades de l'avantguarda cultural, com Joan Brossa i Esteve Riambau, formant un retrat d’un artista total que alhora mostra els últims 70 anys d’història d’Espanya. 

La periodista i cineasta Joana Zapata (S.Morris Produccions), Premi d’Honor 2025

El Premi d’Honor se l’ha endut la periodista, investigadora, productora i guionista Joana Zapata de S.Morris Produccions, en reconeixement de la seva trajectòria. El jurat del guardó honorífic, format per Montse Bailac, Joaquim Nolla i Coia Escoda, ha destacat la seva “sensibilitat en el tractament i ús de les imatges d’arxiu en els documentals històrics, el respecte pels drets d’autoria i d’ús de les fonts documentals, i la rigorosa tasca de recerca realitzada en arxius públics i privats, així com la seva contribució a la difusió del patrimoni audiovisual i la memòria històrica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Per tot, la seva feina representa un exemple de compromís cultural i professionalitat en l’àmbit de la producció documental i ús de l’arxiu”. 

L’alumnat que ha assistit a les projeccions del MemoriJove, dedicades a fomentar la reflexió i el pensament crític d’estudiants, ha premiat a través del seu vot amb el Premi MemoriJove a La diva, mi abuela y yo, de Inés G. Aparicio, un curtmetratge d’animació estrenat a la Seminci de Valladolid al servei de la memòria familiar i col·lectiva que recupera a la figura del cuplet Lilian de Celis. 

Finalment, en la primera edició del concurs MemoPlay, que té l’objectiu de promoure la creativitat dels alumnes i la difusió del llegat audiovisual català, la producció guanyadora del 1r Premi MemoPlay ha estat Melodies del passat, de l’Escola Puigcerver, mentre que Oniria, del Col·legi Sant Josep, s’ha endut el 2n Premi MemoPlay. 

“Un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies” 

El festival ha abaixat el teló amb l’estrena a Espanya de Quelques siècles de plus, de Raphaël Martin-Dumazer, que recorre cada pas de la fascinant restauració d’una pel·lícula de la dècada del 1920, des de la preservació fins al treball digital. 

En el seu discurs a la gala de cloenda, el nou director artístic, Agustí Argelich, Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, ha celebrat que el Memorimage compleixi “dues dècades sent punt de trobada de referència a Europa entre creadors i amants de cinema amb imatges d’arxiu i la seva reutilització creativa”. Argelich ha reivindicat el poder del cinema documental i amb imatges d’arxiu i ha evocat les paraules del cineasta xilè Patricio Guzmán al defensar que “un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies”. 

D’aquesta manera, el festival s’acomiada d’una edició especial que va començar amb Boris Skossyreff, l'estafador que va ser rei, de Jorge Cebrián, i que ha comptat amb una vintena de pel·lícules amb col·loquis, més d’una desena de visites de cineastes d’arreu del món, dues sessions especials amb curadoria dels festivals internacionals UnArchive d'Itàlia i MUTA del Perú, i una taula rodona sobre l’evolució del patrimoni documental i audiovisual amb la Filmoteca de Catalunya i l'Associació de Documentalistes Audiovisuals d'Espanya (ADAE).