Al Ple de l’Ajuntament de Reus s'ha llegit aquest divendres, 21 de novembre el manifest contra la pena de mort, en el marc de la iniciativa Ciutats per la Vida i contra la Pena de Mort, de la qual Reus en forma part. La campanya, impulsada per Amnistia Internacional, reclama cada any als governs d’arreu del món que manifestin públicament la seva oposició a la pena de mort en tots els casos i sense excepció, amb independència de la naturalesa del delicte, de la culpabilitat o innocència de la persona condemnada o del mètode d’execució. L’objectiu és avançar cap a la suspensió total de les execucions i l’abolició universal de la pena de mort. El lema d’enguany és «No hi ha justícia si no hi ha vida».

El manifest es tornarà a llegir, públicament, el divendres 28 de novembre a les 9.30 h a la plaça del Mercadal, en un acte obert a tota la ciutadania. Hi participarà l’alumnat de segon d’ESO de l’Institut Josep Tapiró de Reus i actuarà Fito Luri. Al vespre, el Gaudí Centre s’il·luminarà de color groc com a mostra de suport a la campanya.

La declaració denuncia que «En 2024, el nombre d'execucions registrades en el món va aconseguir la xifra més alta en una dècada, segons l’Informe Global d'Amnistia Internacional: Condemnes a mort i execucions 2024. Almenys 1.518 persones van ser executades en 15 països, sense comptar els milers que es creu que van tenir lloc a la Xina, Vietnam i Corea del Nord, on les dades continuen sent secret d'Estat. Aquesta xifra suposa un augment del 32% respecte a les 1.153 execucions registrades en 2023. El 91% de les execucions conegudes es van produir a Orient Mitjà, principalment a l'Aràbia Saudita, l'Iran i l'Iraq. Als Estats Units, les 25 execucions dutes a terme van representar la segona xifra més alta des de 2015. Quatre estats —Carolina del Sud, Geòrgia, Indiana i Utah— van reprendre les execucions, mentre que l'estat d'Alabama les va triplicar, passant de dos en 2023 a sis en 2024. Es van registrar 637 execucions per delictes relacionats amb les drogues, la qual cosa representa el 42% del total global. La majoria es van produir a l'Aràbia Saudita i l'Iran, en violació del dret internacional, que prohibeix aplicar la pena de mort per delictes no violents.

En 2024, també es van imposar almenys 2.087 noves condemnes a mort en 46 països, una xifra inferior a la de 2023, encara que el nombre total de persones condemnades a mort en el món va augmentar a 28.085 persones».

També destaca que «En l'actualitat un total de 144 països han abolit la pena de mort en les seves legislacions o en la pràctica, és a dir, més de dos terços dels països del món».

El manifest conclou que la pena de mort «viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans, i és el càstig cruel, inhumà i degradant per excel·lència». Per això, exigeix als governs d’arreu del món que adoptin els passos necessaris per a la suspensió total de les execucions i l’abolició universal de la pena de mort.