ntament de Reus i el Servei Català del Trànsit han col·laborat des de finals de 2007 en l’elaboració del Pla Local de Seguretat Viària de Reus, el document que analitza la seguretat del trànsit a Reus i proposa un pla d’acció amb l’objectiu de reduir en un 25% tant el nombre d’accidents amb víctimes com la xifra de víctimes entre el 2008 i el 2012.

El document proposa un seguit de mesures físiques (infraestructures) i adreçades a les persones (campanyes de prevenció, educació, formació i control) amb incidència en el trànsit i la seva seguretat que es resumeixen en els cinc enunciats següents:

- Millorar la seguretat a les rotondes urbanes.
- Pacificar el centre.
- Promoure i millorar el transport públic.
- Promoure el trànsit en bicicleta.
- Reduir riscos als trams de concentració d’accidents.

Per arribar a aquestes conclusions, s’ha realitzat una acurada diagnosi prèvia de la situació actual de la seguretat del trànsit a la ciutat que ha tingut en compte la sinistralitat, la motorització, la xarxa viària, la senyalització, la visibilitat, la Guàrdia Urbana, i l’educació viària:

Sinistralitat
El punt de partida del pla de seguretat viària analitza els nivells de sinistralitat del municipi. Així, durant el 2008 s’han produït 230 sinistres amb víctimes (un 35% menys respecte el 2005), que han provocat 244 ferits lleus, 21 ferits greus i tres morts.

El grup de joves de 15 a 20 anys estan molt sobrerepresentats entre les víctimes d’accidents. Són el 6,6% de la població, però suposen el 22,4% de les víctimes. El 18,6% de les víctimes d’atropellament té menys de 18 anys. La falta de maduresa com a conductors pot explicar aquest fet.

Pel que fa als mitjans de locomoció implicats en accidents entre 2005 i 2007, el 16% eren vianants, el 21% vehicles de dues rodes i el 60% turismes. Mentre que, pel tipus d’accident, el 48% són col·lisions de vehicles en marxa i el 28% atropellament de vianants.

Una anàlisi de la distribució dels accidents amb víctimes mostra una gran concentració (3 o més accidents per any) a les vies bàsiques: Més del 17% es van produir a les vies de la circumval·lació; a més, s’han registrat 10 vies que han concentrat 15 o més accidents entre 2005 i 2008. Els principals trams de concentració d’accidents són els següents:

- Circumval·lació (avingudes dels Països Catalans, Sant Bernat Calbó, Francesc Macià, Marià Fortuny, Onze de Setembre i passeig Mata).
- Avinguda de Salou.
- Avinguda de Pere el Cerimoniós.
- Riera de Miró.
- Passeig de Prim, avinguda de la Salle i aviguda Cardenal Vidal i Barraquer.
- Carrer Astorga.
- Carretera d’Alcolea del Pinar.
- Carrer de Misericòrdia.

La diagnosi del pla ha permès comprovar com accions que s’han portat a terme en els darrers anys han obtingut resultats positius. És el cas de l’avinguda de Bellissens, una via amb alta concentració d’accidents que, gràcies a la reforma executada, ha millorat la seguretat fins al punt que l’any 2008 no s’hi va registrar cap accident amb víctimes.

Motorització
Un dels factors estructurals que intervenen en l’accidentalitat és la motorització, és a dir, la relació entre la població i el parc de vehicles. El creixement de la població en els darrers anys ha anat acompanyat també d’un creixement del parc de vehicles. Entre 2000 i 2007, el parc total de vehicles de la ciutat ha augmentat en un 25,2% fins arribaa als 69.695 vehicles.

A Reus l’ús del vehicle privat és bastant superior al conjunt de municipis similars i també a la mitjana de tot Catalunya. A Reus, un 53% dels desplaçaments interns es fan amb cotxe.

Xarxa viària
La xarxa viària externa de la ciutat, que la connecta amb la resta de la comarca i amb la xarxa d’autovies i autopistes, s’organitza en una estructura radial de vies de segon ordre, tres carreteres de la xarxa bàsica del país i una via de llarg recorregut com l’autopista AP-7. La xarxa bàsica interna de Reus la componen un seguit de vies que satisfan la mobilitat entre barris del municipi i que els connecten amb la xarxa externa.

Senyalització
La senyalització horitzontal a Reus generalment és molt bona, amb un bon manteniment tant de les marques viàries com de l’estat de paviment i de les voreres. Aquesta situació s’observa a tot Reus, no només al centre. També la senyalització vertical és generalment molt completa, i s’observa un bon grau de manteniment. S’observa una dotació molt completa de senyals per a indicar les preferències a les interseccions. També es troben ben senyalitzats la majoria dels passos de vianants no semaforitzats dels carrers principals.

Visibilitat
Els vehicles mal estacionats sovint creen greus problemes de visibilitat per als usuaris, siguin vianants o conductors. Empitjoren la visibilitat i la possibilitat d’abastar visualment amb rapidesa l’entorn viari. També és freqüent que vehicles correctament aparcats perjudiquin la visibilitat (passa, en general, a prop d’interseccions i de passos de vianants).

Guàrdia Urbana
Una vigilància intensa, una policia molt present i visible, i un freqüent ús de cinemòmetres i etilòmetres contribueixen a la reducció del nombre d’accidents, augmenten el respecte envers les normes i, en definitiva, salven vides. L’índex d’efectius policials a Reus és superior a la de municipis similars.

Educació viària
Dins del programa d’activitats i recursos educatius, i amb l’objectiu de donar suport a la tasca educativa de les escoles, entre la programació del curs hi ha la realització de sessions d’educació viària a alumnes de Primària (5è i 6è) i a Secundària (1r ESO). També s’aprofiten els recursos del Servei Català de Trànsit i dels Mossos d’Esquadra. En aquest àmbit, és important la tasca d’algunes associacions de prevenció d’accidents i d’ajut a les víctimes que poden contribuir en campanyes d’educació i de sensibilització.

Objectius i pla d’acció
Tota aquesta diagnosi prèvia ha permès elaborar un pla d’acció que fixa com a objectius fonamentals una reducció del 25% en el nombre d’accidents amb víctimes i en el nombre de víctimes l’any 2012 respecte l’any 2008.

Per assolir aquests objectius, el document fixa una relació de mesures estratègiques sota la premissa que, per fer front al problema de la sinistralitat viària cal utilitzar tots els recursos disponibles, els més costosos i també les més simples; les més concretes i les que tenen a veure amb la percepció o el comportament del conductor.

Mesures físiques i de gestió
- Establir com a criteri habitual la regulació amb semàfor dels passos de vianants dins de les vies bàsiques.
- Actuar sobre els trams de concentració d’accidents.
- Augmentar la xarxa de carrers per a vianants o de prioritat invertida. Reduir el nombre de vies amb voreres de menys d’1 m.
- Millorar el disseny i l’ordenació del trànsit en les interseccions més conflictives.
- Reforçar amb mesures físiques l’acció contra l’estacionament indegut.
- Ampliació de la xarxa de carrils bicicleta.
- Millorar l’oferta de transport públic urbà.

Controls
-Reforçar les mesures per a una major disciplina viària mitjançant el pla continu de controls d’alcoholèmia, velocitat, i l’ús del casc i de sistemes de retenció.
- Mantenir o augmentar el nombre de denúncies per infraccions en moviment.

Educació, formació i campanyes preventives
- Crear la figura d’un Responsable del Pla local de seguretat viària de Reus.
- Mantenir la formació d’agents de la Guàrdia Urbana en temes de seguretat.
- Continuar amb el nivell d’activitats d’educació viària i difusió en temes relacionats amb la seguretat viària.
- Continuar o incrementar les campanyes preventives.

El pla d’actuació contempla també un seguiment de les línies d’acció per tal d’avaluar-ne periòdicament l’efectivitat i, si es veu necessari, replantejar-ne les prioritats.