ntament de Reus s’afegeix a la «Nit en blanc de la Cultura», la proposta amb què Televisió de Catalunya celebra el 25è aniversari de la primera emissió de TV3. L’Àrea de Cultura ha programat per a la nit del 10 a l’11 de setembre l’itinerari «Del cel a l’infern», amb el qual es proposa un recorregut cultural per espais de la ciutat que habitualment estan tancats al públic.

La «Nit en blanc de la Cultra» es planteja com l’activitat cultural com a nexe d’unió entre les diferents poblacions que hi participen. Per aquest motiu, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus s’ha programat la visita a quatre espais de la ciutat que, sota el nom «Del cel a la terra», proposa un itinerari amb accés lliure a indrets habitualment tancats: la caixa forta del Banc d’Espanya, el refugi de la plaça del Mercadal i les campanes de la prioral de Sant Pere.

Una revetlla a la plaça de les Peixateries Velles entre les 23:00 i la 01:00 h serà el punt de sortida del recorregut pels diferents espais del centre de la ciutat. Els grups musicals que actuaran a la revtella són Poker’s i la Gossa Sorda.

Les visites programades seran a les 23:00 h, a les 24:00h, a la 01:00 h i a les 02:00 h. A partir de les 22:30 h es podran recollir els tiquets per entrar a visitar els equipaments, ja que tot i ser una activitat gratuïta té aforament limitat en els espais interiors. Els grups seran de 15 persones.

Caixa forta de l’antic Banc d’Espanya
L’edifici que actualment ocupa el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) va ser construït originalment a principis del segle XX per instal·lar-hi la seu de la Delegació a Reus del Banc d’Espanya. Als anys 70, el Banc d’Espanya va començar a tancar les seves delegacions no provincials, entre les quals la de Reus. L’edifici va ser cedit a l’Ajuntament, que després de diverses obres de reforma, el va destinar, des de 1984, a la funció actual. Les obres d’adaptació van respectar, entre altres coses, les reixes de les finestres del subsòl i de la planta baixa i, especialment, les característiques de la cambra cuirassada, que ha mantingut la reixa prèvia amb tres panys diferents, la porta principal reforçada i la caixa forta (fabricada per l’empresa barcelonina Serrallach). Aquesta, d’acer, amb tres panys i fixada a terra, la paret i el sostre amb anclatges, conté bàsicament peces arqueològiques; està fermament fixada amb anclatges a terra, a la paret i al sostre i també posseeix tres panys per a major seguretat.

Refugi del Mercadal
Durant la Guerra Civil, a Reus es van arribar a construir més d’un centenar de refugis entre públics i privats per tal de protegir la població dels bombardejos. El del Mercadal és un bon exemple d’aquest tipus de construccions a la ciutat. Construït entre els anys 1937 i 1938, està format per diverses galeries fetes d’obra, d’una amplada aproximada d’1,20 metres i una alçada de 2, tot i que en alguns punts és inferior. Amb 5 boques (3 sobre la plaça, 1 a l’interior de l’Ajuntament, i 1 a cal Navàs) que aconduïen a les galeries que eren a una profunditat mitjana de 5,60 m, ocupaven una superfície total de 242 m2 i permetia eixoplugar-hi un total de 847 persones.

Les campanes
Al primer pis del campanar de la prioral de Sant Pere amb finestrals, s’hi van instal·lar fins a 4 campanes. Actualment només n’hi ha dues, anomenades de Misericòrdia i de Sant Pau. Al pis següent, i assentada sobre dos grans cavalls de fusta hi ha la campana anomenada Petra Clàudia o campana horària. La tradició diu que és la més gran que ha tingut mai la ciutat i fa 1,37 m de boca i 1,33 m d’alçada. En aquest pis també hi ha la campana de Sant Bernat, o dels quarts i es coneix també com la campana dels gegants.