ntament de Reus ha presentat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya una sèrie d’observacions i suggeriments per tal que siguin tinguts en compte en la tramitació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Les suggerències que l’Ajuntament de Reus ha presentat a l’avantprojecte del Pla Territorial del Camp de Tarragona s’estructuren en tres àmbits: Infraestructures, Espais oberts, i Assentaments urbans.

INFRAESTRUCTURES

Infraestructures viàries
L’Ajuntament de Reus presenta les següents observacions respecte a les infraestructures de mobilitat i transport que serveixen al terme municipal.

- L’autovia Bellissens T-315: L’Ajuntament de Reus planteja la necessitat de considerar aquesta carretera com una via estructurant primària i, d’aquesta manera, que es contempli l’enllaç amb AP-7 tal com determina el pla general de Reus, tenint en compte el desenvolupament terciari que hi ha en aquesta zona tant en el terme de Reus, com en els de Vila-seca i Tarragona. Planteja també la prolongació de l’autovia de Bellissens fins al port de Tarragona per tal de donar un accés molt directe a trànsit de mercaderies.

- L’autovia Reus-Tarragona T-11: Aquesta via no pot tenir un tractament d’autovia, només pels cotxes, donat que connecta els dos nuclis més poblats del Camp de Tarragona, els enllaços amb l’aeroport, l’autopista AP-7 i l’autovia A-7, així com la presència de focus d’atracció comercial i de serveis. En aquest sentit, aquest eix s’ha de definir com el carrer principal de l’àrea metropolitana de Camp. A part de les funcions d’autovia, ha de resoldre altres usos importants: el passeig, l’estar, l’accessibilitat a peu i en bicicleta.

- La carretera de Mont-roig del Camp - Montbrió del Camp - Riudoms - Reus T-310: Aquesta via es troba amb un nus força conflictiu avui, l’arribada a Reus en la cruïlla amb la variant est de Reus. Molt sovint no engull tot el trànsit que li arriba tant per entrar a la ciutat com per incorporar-se a la variant. I el mateix problema d’entrada i sortida es dona en ell nus amb la carretera de Cambrils, sobretot durant la temporada turística.

- Prolongació carretera Reus – Cambrils TV-3141: Davant la forta relació viària que hi ha entre Reus i l’interior amb el litoral, es considera important prolongar aquesta via fins a trobar-se amb la nova avinguda que enllaça Cambrils i Salou, el vial del Cavet. Si acaba com fins ara, a la trobada amb A-7 es provoquen barreja d’usos entre el trànsit de pas i el trànsit de curts recorreguts cap a la costa. Per resoldre aquesta interferència només resta per unir el tram d’1,2 quilòmetres des de la rotonda sud de A-7 fins el vial del Cavet. L’Ajuntament també suggereix la necessitat de plantejar-se el seu desdoblament.

Infraestructures ferroviàries
L’avantprojecte del Pla Territorial no recull les propostes del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya pel que fa a la Estació Central i intermodal i pel que fa al TramCamp.

- L’Estació Central i Intermodal del Camp de Tarragona situada al sud de l’aeroport: L’Ajuntament de Reus demana la desestimació de la proposta d’estació intermodal a Vila-seca i que la proposta del pla territorial inclogui de manera explícita la connexió amb la terminal aeroportuària amb la nova estació de rodalies/regionals que la variant ferroviària proposa al nord de l’aeroport. Sobre la proposta recollida en l’avantprojecte del pla, l’Ajuntament de Reus considera que la localització de tres possibles estacions d’altes prestacions sobre un mateix àmbit funcional territorial és una opció que no contribueix a la necessitat de promoure al màxim la intermodalitat. La centralitat i la intermodalitat s’han de concentrar en un mateix punt. A més, es considera que, la proposta de la nova estació és ineficient en termes econòmics, territorials i d’operació. Aquesta estació de Vila-seca difícilment seria intermodal amb les altes prestacions de llarg recorregut quan la càrrega-descàrrega del sistema es pot fer perfectament també a 4 quilòmetres a l’estació Central.

- Variant ferroviària paral·lela a l’autovia C-14 i projecte d’integració urbana del Cinturó de Ferro: En primer lloc, es considera adient que la variant ferroviària proposada no es limiti a connectar amb la línia Reus-Roda, sinó que continuï en paral·lel a la C-14 (la variant est) fins a connectar amb la línia Reus-Lleida, que precisament el PTPCT aconsella tingui una destinació preferent per a mercaderies. Així, les mercaderies que circulen entre l’interior de la península i el port de Tarragona no haurien de circular pel nord de l’anomenat «cinturó de ferro», de manera que fora possible, tècnicament, soterrar-lo.
En segon lloc, l’Ajuntament de Reus manifesta la seva preferència per tal que es prioritzi en primer lloc la construcció de la variant ferroviària de manera clara, abans que l’inici del cobriment proposat de l’est del cinturó de ferro, per la lògica constructiva. En aquest sentit, cal recordar que des del passat mes de març, s’està elaborant, per encàrrec del Ministeri de Foment, l’Estudi informatiu per a la integració de la línia ferroviària Reus-Tarragona al terme municipal de Reus.

- Servei de rodalies Reus- Perafort: L’Ajuntament de Reus demana que, en nom de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, es contempli el servei de connexió ferroviària entre Reus-Perafort en la proposta definitiva del PTPCT. L’avantprojecte del pla contempla la rehabilitació de la línia Reus-Roda tant per a mercaderies com per a connectar les rodalies del Camp de Tarragona amb l’estació d’altes prestacions de Perafort, però exclou la posada en marxa de serveis de rodalies de Reus a Perafort.

- Sistema tramviari del Camp de Tarragona: L’avantprojecte del pla territorial rebaixa la proposta d’implantació d’un sistema tranviari aprovat en el Pla d’Infrastructures del Tansport de Catalunya a un corredor de transport públic amb plataforma segregada i que no connecta ni Tarragona ni l’estació Central. Es tracta d’un plantejament distint que fa difícil qualsevol equilibri futur del sistema, en retallar-li un dels seus principals pols de demanda, amb la qual cosa es podria posar en entredit la viabilitat del conjunt del sistema. Tanmateix, l’Ajuntament de Reus valora molt positivament l‘anunci fet pel govern de la Generalitat el passat mes d’octubre del present any 2007 (amb posterioritat a la data de juliol de 2007 de l’Avantprojecte del PTPCT) referent a la incorporació als pressupostos de la Generalitat de 2008 d’una partida per a cobrir les despeses d’elaboració de l‘Estudi informatiu del TramCamp, que recupera la proposta inicial.

- Línies Reus- Lleida i Valls- Lleida a la Plana- Picamoixons i de millora de la línia Reus-Casp: L’avantprojecte de PTPCT incorpora les propostes de connexió de les línies Reus-Lleida i Valls- Lleida a la Plana- Picamoixons i de millora de la línia Reus-Casp. Tanmateix, es considera que aquestes actuacions de millora han d’anar acompanyades amb l’establiment d’un servei de rodalies del Camp de Tarragona.

ESPAIS OBERTS
L’avantprojecte del pla territorial estableix tres categories de protecció del sól: sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de protecció preventiva.
L’avantprojecte del pla territorial defineix com a zona de protecció territorial l’espai entre les variants est i oest i l’aeroport, i apunta que «l’existència de riscos naturals o tecnològics fan inadequat el seu aprofitament urbanístic». L’Ajuntament de Reus, de manera més coherent a les previsions de desenvolupament d’aquesta zona, suggereix que aquests terrenys siguin considerats de protecció preventiva, amb les limitacions d’ús i d’alçada que el pla director de l’aeroport hi estableix. En aquest sentit, afegeix que els perímetres d’afeccions no es corresponen amb les del Pla director de l’aeroport vigent, sinó en unes àrees més àmplies d’un pla director anterior.
El sòl de potencial interès estratègic «comprèn aquelles àrees de sòl que per raons de localització, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infrastructures...». Aquesta es una franja de sòl que segueix l’autopista i el corredor del Mediterrani però només en un tram des de Cambrils fins a Constantí. Al sud del terme hi ha dues àrees amb aquesta categoria. La de ponent parcialment inclosa en àrea que determina el Pla general de Reus com a l’Àrea de protecció del paisatge del Barranc de Mas Calvó i la de llevant totalment inclosa en l’Àrea de protecció del paisatge de la Riera de la Quadra.

ELS ASSENTAMENTS URBANS
El pla territorial, pel que fa als assentaments, proposa per a Reus un creixement potenciat o estratègic. Es pretén crear un node urbà potent que minimitzi el consum de sòl i la fragmentació territorial, que acosti els serveis al conjunt del territori de forma econòmicament eficient i faci possible una mobilitat més sostenible. D’acord amb aquesta estratègia, els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents han de fer majors previsions de sòl de desenvolupament urbanístic que les que resultarien de considerar només les seves necessitats internes.
A Reus les àrees on s’indica gràficament la idoneïtat de rebre preferentment els nous creixements són:
- La zona situada al nord oest, al nord de la línia de ferrocarril Reus-Mora.
- La zona situada al nord est, per sobre de la urbanització Sant Joan i a l’est dels sectors B.10 i B.11.
- La zona situada al est del nucli, al sud de la Carretera de Constantí i la urbanització Mas Carpa.
- La zona situada al sud del nucli, al Camí de la Pedra Estela, entre el sòl urbà i la T-11.
- La zona situada al sud est, al costat de llevant de l’estació del corredor del Mediterrani a l’aeroport.
Les dues zones situades al est i al sud del nucli coincideixen amb les previsions municipals de cara a contemplar-les en la propera revisió de pla. La petita zona situada a llevant de l’estació del corredor ferroviari es considera una errada del document.