La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest dijous 17 de novembre una proposta de resolució de suport a les institucions i càrrecs electes investigats per actuacions relacionades amb el procés sobiranista, amb el redactat següent:

“El passat 27 de juliol el Parlament de Catalunya va ratificar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent que estableixen que “actualment, no hi ha cap marge d’acció per al reconeixement del dret de decidir del poble català dins el marc jurídic constitucional i legal espanyol” i que, per tant, “l’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi”. Entre les conclusions, també es reconeix que el Parlament de Catalunya empara el procés constituent que s’ha de dur a terme, una fita que ha suposat un pas important per complir amb el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre per avançar cap a la creació de la República Catalana.

El debat de les conclusions al Ple del Parlament de Catalunya va generar un cop més una actuació per la via judicial per tal d’impedir la llibertat d’iniciativa i d’expressió als diputats i diputades. Concretament, la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar una querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acusada dels delictes de prevaricació i desobediència per haver permès que la cambra catalana votés el full de ruta.

El de la Carme Forcadell no és, però, l’únic cas en que càrrecs electes són investigats per la justícia per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la
independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica. També són exemple de l’atac a les institucions catalanes i de la incapacitat del govern espanyol de resoldre de manera dialogada els conflictes polítics l’assetjament judicial contra Carme Forcadell, Montserrat Venturós, Joan Coma, Oriol Lladó, Agnès Rotger, Jose Antonio Téllez, Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb, Francesc Duran, Artur Mas, Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega, entre altres, a més dels més de 401 recursos i denúncies contra municipis i electes catalans per diverses actuacions relacionades amb el procés sobiranista.

Atès que la Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, al Tribunal Superior de Justícia acusada dels delictes de prevaricació i desobediència per haver permès que la cambra catalana votés el full de ruta.

Atès que l’alcaldessa de Berga Montserrat Venturós ha estat detinguda per haver-se negat a declarar després de ser investigada per delicte electoral per haver-se negat a despenjar la bandera estelada del balcó de l’Ajuntament durant les eleccions del 20 de desembre i del 27 de setembre.

Atès que el regidor de Berga, Joan Coma, ha estat citat a declarar davant l’Audiència Nacional acusat del delicte d’incitació a la sedició haver apel·lat a la desobediència dels tribunals espanyols en un ple municipal del 9 de desembre en el qual es votava una moció de suport a la proclamació del Parlament per al començament de la “desconnexió” de Catalunya amb la resta d'Espanya.

Atès que sis regidors i regidores de l’Ajuntament de Badalona, Oriol Lladó, Agnès Rotger, Jose Antonio Téllez, Eulàlia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran han estat citats a declarar als jutjats de la ciutat per haver obert l’Ajuntament el 12 d’octubre.

Atès que l’expresident Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Francesc Homs i Joana Ortega són investigats per delictes de desobediència i prevaricació per haver organitzat la consulta sobiranista del 9 de novembre.

Atès que s’han interposat més de 401 recursos contra municipis i electes catalans per diferents motius relacionats amb el procés sobiranista tals com obrir els ajuntaments el 12 d’octubre, aprovar mocions a favor del procés, per penjar l’estelada al balcó dels ajuntaments en període electoral, entre altres.

Per tots aquests motius, proposem d’adopció dels següents acords:

Primer. Denunciar la persecució judicial a que estan sotmeses les institucions catalanes i càrrecs electes relacionats amb el procés sobiranista i condemnar la judicialització de les qüestions polítiques per part del govern espanyol.

Segon. Manifestar el suport de l’Ajuntament a les institucions i càrrecs electes investigats per haver promogut i facilitat l’exercici del dret a decidir, la defensa de la independència de Catalunya o per qualsevol altra expressió de les seves opinions polítiques de forma pacífica, lliure i democràtica.

Tercer. Comunicar aquest acord als grups polítics del Parlament de Catalunya, a l’Associació de Municipis per la Independència i a l'Assemblea de Càrrecs electes de Catalunya.”