la d’exposicions temporals del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca acull des d’aquest divendres 28 de gener fins el 2 d’abril l’exposició «Un raig de mel», produïda pel Museu del Port de Tarragona, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades. A Reus, la mostra original ha estat ampliada, amb noves peces i documents.

De manera molt didàctica, la mostra dóna a conèixer als visitants de totes les edats el món de les abelles i dels productes que produeixen, bàsicament la mel i la cera. La tasca dels apicultors, que tradicionalment han fet que aquests productes naturals arribin a la resta de la societat, permet mostrar les diferents tasques i eines que, encara avui, realitzen de manera artesana i que tenen orígens prehistòrics (tal com demostren les representacions de recollida de mel en algunes pintures rupestres, com la de l’abric de l’Aranya, de Bicorp).

El museu exposa objectes i materials de l’Associació d’Amics de les Abelles de les Muntanyes de Prades, procedents de la Casa Museu de la Mel, d’Alcover; i d’altres cedits en col·laboració amb la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, Cera Reus – Cereria Salvadó, Indústries Rodríguez, Montserrat de Anciola, Xavier Lladó, Èlia Massó i Mercè Toldrà.

Moltes són les referències al món de les abelles i de la mel a la denominació geogràfica Muntanyes de Prades. Antigament, les abelles es trobaven en petites explotacions rurals per autosuficiència i amb un limitat mercat local. És a partir del segle XIX quan milloren els tipus d’arnes, les tècniques per a l’extracció de la mel i, també, els estris per facilitar el treball.

Actualment, com a conseqüència del clima, les malalties d’algun tipus d’abelles, els plaguicides i els insecticides, han minvat el nombre d’abelles i, en particular, s’han extingit les silvestres. El resultat és una deficient pol·linització de la brolla mediterrània. Per aconseguir l’equilibri mediambiental a les finques, s’estan instal·lant caixes niu (contenidors pol·linitzadors) per a les abelles. Avui en dia, hi ha una vintena d’apicultors, i un cens aproximat de 2.700 arnes. La majoria són semiprofessionals com a activitat complementària a la renda agrícola.