Música tradicional del segle XXI. La veu de La Maria, sigil·losa, trencadissa, delicadíssima, rica de besllums i subtilesa, enamorava a la primera escolta, reforçada per la senzillesa de la cançó i les amables corbatures del seu traçat musical. Educada en el cant valencià de la mà de Xavier de Bétera al Conservatori Professional de Música de Catarroja José Manuel Izquierdo, Maria havia fet seus els secrets de l'ofici, n'havia interioritzat les formes més esquives i exigents i les amalgamava amb la seua expressió ingràvida i sempre un poc adolorida. Per al seu primer enregistrament, Maria ha volgut seguir pouant en la fondària del passat però serveix l'aigua fresquíssima en una vaixella nova guarnida amb cantells, colors i ornaments absolutament contemporanis.

Resulta sorprenent, en una intèrpret tan jove, la maduresa amb què incorpora el llenguatge tradicional al discurs que vol desplegar: una seqüència de peces que expliquen l'experiència d'aclaparament, creixement i assumpció que va viure amb la viralització i la sobreexposició pública.

La barreja de sons orgànics i electrònics que l'envolta, hi manté un diàleg hipnòtic que sutura les fractures del temps i crea una impagable il·lusió de continuïtat. La densitat de tot plegat aborrona. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l'emoció, el calfred que eriçona pell i memòria.

Durada: 75 minuts