El Govern de Reus portarà al ple de l’Ajuntament del pròxim 7 d’abril la liquidació del Pressupost municipal de 2016, amb un superàvit de 5,9 milions d’euros. Gràcies a aquest romanent, l’Ajuntament de Reus serà un dels primer ajuntaments en saldar completament el Pla d’Ajust, sis anys abans del previst. El Govern de Reus preveu destinar 2,7 milions d’euros del superàvit a la liquidació d’aquest endeutament, amb la qual cosa l’Ajuntament de Reus deixarà d’estar intervingut pel Govern de l’Estat.

L’Ajuntament de Reus tancarà l’exercici de 2016 amb un romanent positu de 5,9 milions d’euros. D’aquests, 5,4 milions corresponen al propi Ajuntament, mentre que els 465.000 euros restants corresponen a la bona gestió dels organismes autònoms municipals.

• Ajuntament: 5.420.067,06 euros
• Organismes autònoms: 465.224,15 euros
• Ajuntament i Organismes autònoms consolidat: 5.885.291,21 euros

Cancel·lació del Pla d’Ajust 6 anys abans
El superàvit del pressupost està afectat per la Llei d’estabilitat pressupostària, que obliga a destinar-lo a reduir endeutament. Per aquest motiu, el Govern preveu destinar una part del romanent de tresoreria —2,7 milions— a liquidar i saldar definitivament el crèdit del Pla d’Ajust.

Aquest crèdit del Pla d’ajust es va signar l’any 2012, per un import de 36,6 milions d’euros de factures provinents de 2011 i que no es podien pagar. Amb aquesta amortització anticipada l’Ajuntament salda aquesta operació de forma avançada, ja que finalitzava l’any 2023.

D’aquesta manera no només se sanejarà definitivament el deute , si no que l’Ajuntament s’alliberarà de tot tipus de pla d’ajust, de sanejament o econòmic-financer, al complir tots els paràmetres de deute, de termini de pagament a proveïdors i d’estabilitat pressupostària... Desapareixeran així les restriccions vigents amb el Pla d’Ajust.

Altres destins del romanent
La resta del romanent de tresoreria es destinarà de la manera següent:

• 465.000 euros dels organismes autònoms, a la pròpia gestió interna de cada entitat.

• 2,5 milions quedaran pendents de distribuir per a necessitats futures de l’Ajuntament o les empreses municipals, a l’espera de que Llei de Pressupostos Generals de l’Estat digui si el romanent es pot destinar a inversions financerament sostenibles no si s’ha de limitar a reduir l’endeutament.

• 223.000 euros a posar ordre a Redessa i a desfer una compravenda de terrenys dels anys 2007-2009 de l’Ajuntament a la societat que la societat no va arribar a pagar mai.

Redessa
El romanent del Pressupost de 2016 permetrà recuperar unes finques que el consistori havia venut a la societat municipal GUPSA (avui Redessa) els anys 2007-2009, per valor d’uns 14 milions d’euros, i que la societat no ha arribat a pagar en la seva totalitat. Aquesta operació incompleta afectava negativament en els informes d’auditoria de Comptes de Redessa.
Com que la compravenda està incompleta, el Govern desfarà l’operació. D’aquesta manera, la societat es quedarà els terrenys que sí que ha pagat, mentre que els immobles impagats retornaran a ser patrimoni de l’Ajuntament. Amb tot, l’Ajuntament retornarà a Redessa 223.000 euros dels pagaments a compte que sí que ha fet la societat.

Bona gestió dels ingressos i les despeses
El romanent s’ha generat per la bona gestió tant d’ingressos com de despeses. Els exemples més destacats són:

• El comportament de determinats ingressos associats a tributs de comportament variable (Plusvàlua, ICIO i obres i Llicències urbanístiques).

• Els drets reconeguts de les sancions per habitatges buits.

• Els fons provinents de l’Estat en concepte de beneficis fiscals compensats, de cessió d’impostos indirectes, així com del fons complementari de finançament.

• Així com la suma d’altres economies de menor significació.

• L’estalvi en despesa financera (interessos)

• Eficiència en la gestió dels subministraments (combustibles, electricitat, gas etc.) 

• La suma d’altres economies de menor significació econòmica, i els efectes de la variació de la provisió per insolvències i de la gestió d’exercicis.