Aquesta plaça està dedicada a Isabel Besora, la petita pastora a qui, segons la llegenda, la Mare de Déu es va aparèixer el 25 de setembre de 1592, fet que va permetre deslliurar la ciutat del flagell de la pesta.

25 de setembre de 1592. Aquell dia, Isabel Besora es va presentar al jurat en cap de Reus, Joan Olivers, dient que la Mare de Déu se li havia aparegut i li havia encarregat que s’encengués la candela que cremava des de temps antic (des del s. XIII) davant del sagrari, i així la pesta s’acabaria. Ni Olivers ni la resta dels jurats li van fer cas, i li van dir que sense proves no es creien res del que deia. La noia va tornar al lloc on se li havia aparegut la Mare de Déu, que se li va tornar a aparèixer i li va deixar, com a prova per als jurats i per a tothom, una rosa dibuixada a la galta, sembla ser que amb un petó. Més tard, cap al 1602, al lloc on suposadament va tenir lloc l’aparició, es va bastir la capella a la verge de Betlem i en créixer la devoció a finals del s. XVII es va construir el santuari.

La llegenda de la Pastoreta és una llegenda viva, que forma part de l’imaginari col·lectiu, i que lliga la patrona de Reus amb el símbol de la ciutat, la rosa, un símbol que hi és present en múltiples formes, que és a la bandera i a l’escut de Reus i en molts altres ornaments i marques d’edificis i establiments comercials.