A partir de Hedda Gabler de Henrik Ibsen

COMPANYIA LA SOLITÀRIA

Versió: Aleix Aguilà
Direcció: Pau Miró
Interpretació: Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals

Coproducció Companyia Solitària de Teatre i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt

Hedda Gabler és una dona brillant que intenta encaixar en un clixé ben mediocre. Aquest esforç és devastador per a ella i per a tothom que l’envolta. De fet, ja coneixem la seva història, però Filla del seu pare és una altra cosa. Si bé l’essència del conflicte i gran part de la trama ens remeten a l’original d’Ibsen, Filla del seu pare és una reescriptura total del clàssic. Un exercici absolutament desacomplexat que ha fet l’Aleix Aguilà. Que no us distreguin els anacronismes. La seva mirada particular i actual permet apropar-nos d’una manera descarnada a un dels motors que defineixen la nostra contemporaneïtat: aquesta obsessió malaltissa per aparentar i realitzar-nos en els espais virtuals. Evidentment, aquest esforç és en va, la frustració i el buit existencial no desapareixen per molt que cliquem aquí i allà. Això es tradueix en solitud i en una perillosa voluntat autodestructiva en el cas de la Hedda. Voluntat que topa amb una mínima escletxa d’esperança: la llibertat individual (que no l’individualisme) com a únic antídot contra la grisor. I de tot això, l’Aleix n’ha fet un vodevil. Un vodevil que avança cap a l’abisme. Un vestit a mida per a la Júlia, en Pau i en Pol, la Companyia Solitària, per la qual sento una devoció especial. Per la seva singularitat, pel que arrisquen en cada muntatge i, sobretot, per la intel·ligència i el sentit de l’humor que destil·len els seus treballs.

Pau Miró

Durada: 90 minuts