A partir de la dècada dels anys 50 del s. XX, el creixement de Reus, com de la major part de ciutats mitjanes de Catalunya, s’accelera amb l’arribada de nova població i comencen a configurar-se nous barris. Per la banda sud, al voltant de l’estació del Carrilet que connecta Reus amb Salou, es configura l’actual barri del Carrilet, i més avall, ocupant l’espai de l’antic Mas Quer, neixen les primeres promocions d’habitatge del barri Fortuny. Més tard es configuraran el barri Juroca, les Parcel·les Cases i el barri Montserrat.

La configuració i el creixement de bona part d’aquestes barris van seguir dinàmiques pròpies, allunyades de les dinàmiques centrals de la ciutat i amb una desatenció gairebé total per part de les autoritats municipals. Això va generar una sensació de desconnexió i d’aïllament respecte de la ciutat central, com més al sud d’una manera més evident, i va generar greus dèficits pel que fa a serveis públics i equipaments. No va ser fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics el 1979, i amb la força i la lluita del moviment veïnal, que es comencen a impulsar actuacions bàsiques, des d’actuacions en el clavegueram o l’inici del soterrament del barranc de l’Escorial fins a la construcció de l’Escola Marià Fortuny. 

El 1992, amb la construcció del pavelló olímpic municipal i la urbanització del seu l’entorn, es va fer un pas més endavant, sobretot en la connexió d’aquests barris amb la resta de la ciutat. Malgrat tot, hi ha encara molts dèficits heretats i noves necessitats a resoldre en uns barris on hi ha un percentatge destacat de gent gran i també de gent molt jove, que continuen sent espai d’arribada de nova població, on trobem habitatges envellits i voreres estretes, on molta de la gent que hi viu té encara la sensació que no viu a Reus, i que presenta dèficits de transport públic, d’espais verds i de zones de lleure, d’equipaments i de comerç de proximitat.

L’objectiu del Pla de barris Reus Sud és incidir en tots aquests aspectes en un programa d’actuacions integral, amb un horitzó de cinc any prorrogable a vuit, que sigui un gran revulsiu per a la transformació d’aquests espais. Una actuació que ha d’acabar de resoldre un deute històric de Reus amb la seva part sud impulsant el desenvolupament i la cohesió d’una zona de la ciutat amb un potencial de futur enorme.

L'Ajuntament de Reus impulsa el Pla de Barris amb el suport del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.