ACTUACIONS EN L'ÀMBIT PERIRUBÀ

Naturalització de la infraestructura verda i blava periurbana

Els inventaris de fauna i flora (Acció A1) han permès mapificar ecosistemes presents a la ciutat, detectar conflictes (continuïtat, punts d’accidentabilitat, punts abocaments, etc.) i fer propostes de millora d’hàbitats i de la seva gestió. L’àmbit, a més del sòl no urbanitzable, ha contemplat els límits de la ciutat construïda.

A partir d’aquest coneixement georeferenciat sobre biodiversitat i els hàbitats naturals s'han realitzat diferents actuacions per a la millora d’hàbitats de l’àrea periurbana, amb diferents objectius:

• Millorar passos de fauna per a ungulats
• Millorar hàbitats per a fauna beneficiosa d’àmbit urbà
• Millorar la cobertura arbòria i arbustiva dels camins municipals
• Crear una àrea natural periurbana al nord de la ciutat
• Eliminar vegetació invasiva (canya americana, ailant ) i restaurar zones afectades de la infraestructura blava.

Restauració ambiental d’un tram del barranc del Molí

Aquest projecte ha tingut com a objectiu millorar la biodiversitat en un tram de barranc del Molí, al creuament amb el passeig de la Boca de la Mina. El projecte ha inclòs, entre altres actuacions la plantació de vegetació de ribera, la creació de refugis de fauna, la instal·lació de senyalització interpretativa o la creació d’un jardí de pluja.

Murals naturalístics a l'Institut Escola Pi del Burgar i al barranc del Molí

Nova àrea de biodiversitat a la zona del barranc de Calderons

Es tracta de crear una nova zona de biodiversitat de 9.158m² entre el barranc de Calderons i la urbanització del Pinar. Aquesta actuació suposarà el  desenvolupament d’una nova àrea a la V Verda de Reus. L’objectiu de la intervenció és millorar la qualitat ecològica i ambiental d’aquesta zona verda, tot afavorint la presència de fauna i flora autòctona.

Entre les actuacions previstes destaca la plantació de vegetació autòctona amb més de 200 arbres i 1.500 arbustos, espècies de ribera i de pineda, adaptades al clima i de baix consum hídric. També es crearà un prat florit sota les línies elèctriques, amb espècies especialment atractives per als pol·linitzadors.

Per tal de fomentar l’atracció d’ocells I papallones  es crearà  un petit abeurador com a punt per atracció d’ocells amb un mirador per tal de poder observar-los, una estructura alçada com a jardí de papallones de caire pedagògic amb plantacions d’espècies nutrícies per la fase d’eruga i de flor per a la fase adulta, promovent el cicle complert de les papallones. També es faran petites depressions per tal d’acumular humitat i fang.

Les actuacions es completaran amb la creació de refugis d’insectes, caixes nius per a ocells i ratpenats i menjadores per a esquirols. També s’adaptarà l’espai per facilitar la naturalització eliminant elements que no encaixen com ara unes porteries de futbol però es  mantindran els bancs, una font i màquines de gimnàs a l’aire lliure

Pas de fauna a la carretera de Constantí

CREACIÓ D'HORTS URBANS AL CARRER ASTORGA

Aquests nous horts urbans al sud-oest de la ciutat incluen 21 parcel·les, que complementen l’oferta municipi dels horts urbans del barri Gaudí i barri Sol i Vista. D’aquesta manera s'ha vinculat la biodiversitat de la zona agrària i urbana alhora que s’enriqueix la biodiversitat urbana agroecològica i la relació amb el mon de la pagesia.

L'actuacio ha definit un espai comunitari de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament. El projecte es basa en el sistema de plantació en crestall, que amb el mínim manteniment aporta la màxima productivitat de la terra.

Els horts s’organitzen en parades d’1,5m d’amplada i 6 de llarg. Estan pensats perquè cada persona usuària tingui 4 peces de terra. La plantació s’organitza per famílies de cultius i se’n planta cada any en una en cada peça, amb un cicle de rotació de quatre anys. La rotació afavoreix el rendiment i el control de plagues. Cada crestall compta amb una cobertura de compost que es col·loca a sobre de la parada i que no s’ha de barrejar, ni remoure, ni trepitjar. Per això es col·loquen a la meitat de la parada unes peces ceràmiques que faciliten la mobilitat.

El compost és fem de granja, de gallina, de cabra o restes vegetals com la palla, etc, material ric en matèria orgànica. L’alta fertilitat d'aquest substrat permet que les plantes es sembrin en major densitat que en un hort ecològic convencional

El projecte d’horts urbans de la carrer Astorga busca també beneficis comunitaris. Per aquest motiu s’ha dissenyat un espai de descans i de trobada. Disposarà d’un espai d’ombra, vegetació, lavabo adaptat.