Carrilet, transformació urbana

Imatge del procés participatiu de El Carrilet

 

El projecte urbanístic de l'entorn del Carrilet transformarà la zona sud de Reus en un nou pol d'atracció de la ciutat, millorarà la connectivitat i portarà més vida i activitat quotidiana al barri.

On vols anar?

La participació és clau per definir el punt d'arribada. El procés participatiu engegat ha servit per identificar les necessitats, els usos i els criteris clau per a aquest projecte. A continuació pots consultar la diagnosi que ha sortit del procés participatiu.

 

Diagnosi
La diagnosi elaborada amb el procés participatiu arrenca amb una pregunta realitzada als participants: “Consideres que existeix algun tipus de barrera física o mental que separa l'àrea del Carrilet d'altres zones de Reus?”. El 70% d’enquestats respon que sí.

Dels que responen que sí, la meitat considera que els elements que suposen una barrera són aspectes físics, com ara neteja, il·luminació, el tomb de ravals, etc. En menys mesura, consideren que són elements de tipus social (com el civisme, la convivència, etc.) o d’altres de transversals (com la seguretat, l'ambient al barri o la relació amb l'administració, etc.).

Propostes
La majoria de les propostes recollides (88,6%) fa referència a la transformació urbanística de la zona. La resta, de manera minoritària, fa referència a qüestions relatives a la imatge i confort de la zona, a la promoció econòmica i a accions comunitàries.

Punta d'interacció mòbil a l'entorn del CarriletDins les propostes, allò més rellevant són els usos. És a dir, quines activitats es faran en l’espai que es transformarà urbanísticament.

  • Usos dels futurs equipaments: Més de la meitat (53,4%) de propostes d'usos en equipaments tenen a veure amb els usos Socioculturals. Aquí hi trobem idees sobre una sala polivalent, una biblioteca, un centre cívic, o un espai jove, entre altres. Segueixen, amb un 41,9%, les propostes d'usos sobre temes Sanitaris i Assistencials: amb idees com un CAP, un centre de salut mental, urgències hospitalàries, etc. Finalment, de manera molt minoritària, s’han recollit propostes d'usos Esportius, com un gimnàs o una piscina; i propostes relacionades amb l'estació de busos i aparcament de cotxes.

  • Usos per a edificis vinculats amb l’ús terciari (activitats econòmiques): Gairebé totes les propostes fetes per la ciutadania (el 98,4%) sobre l’àmbit terciari estan vinculades al Comerç, amb diversitat de possibles establiments com quiosc de premsa, forns de pa, peixateries, botigues de roba, carnisseries, farmàcies, etc.

  • Usos sobre els espais públics: Predominen majoritàriament les propostes relacionades amb espais per fer activitats (67,8%). I en aquest àmbit, les més recurrents són propostes d'activitats esportives, d'activitats de trobada i joc i activitats tranquil·les de passeig i descans. La segona proposta d'usos als espais públics més recollida és la d'espais naturals o zones verdes, amb arbres i vegetació baixa.

També en l’àmbit de les propostes, l'altre aspecte destacat són els criteris per a la transformació urbanística i la nova edificació. Els 10 criteris més anomenats per la ciutadania en les seves propostes són:

  • Que els futurs edificis tinguin un caràcter discret i integrat en l'entorn.

  • Que l'estil dels futurs edificis sigui una barreja entre tradició i modernitat.

  • Que els futurs edifici siguin icònics i singulars.

  • Mantenir nets i cuidats edificis i espai públic.

  • Que la futura transformació generi un ambient de benvinguda, seguretat, inclusió i transparència.

  • Utilitzar vegetació autòctona.

  • Millorar la connectivitat entre el centre i la zona sud

  • Que l'estil dels futurs edificis sigui modern.

  • Garantir la mobilitat en cotxe.

  • Rehabilitar els edificis en mal estat i millorar l'estat general dels espais públics i carrers.

Valoració
Rambla del CarriletLa regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, que també té atribuïdes temporalment les competències de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, ha destacat els punts següents per fer balanç del procés participatiu:

  • Èxit del procés: Èxit qualitatiu i quantitatiu. Hi han participat més de 2.000 persones i s’han fet gairebé 5.000 aportacions. Les diferents fases del procés s'han obert tant als veïns i veïnes de l'entorn del Carrilet com del conjunt de la ciutat.

  • Interès de la ciutadania per fer propostes: Gairebé el 60% de les aportacions de que ha fet la ciutadania són propostes, cosa que demostra l'interès d’intervenir en la presa de decisions sobre qüestions de la ciutat. El 40% restant de les aportacions son referents a la diagnosi de com veuen la zona del Carrilet.

  • La transformació urbana és un interès compartit entre ciutadania i Govern: Més de la meitat (el 60%) de les aportacions recollides durant el procés participatiu estan relacionades amb la transformació urbana que es projecta a la zona del Carrilet.

  • La transformació urbana ha de ser un mixt entre intervenció en nova edificació i en l'espai públic: El procés participatiu posa de manifest que la ciutadania considera que la transformació urbanística ha de venir tant per la intervenció i el canvi d'usos en les edificacions, com també per actuacions en l'espai públic.

  • Demanda de nous equipaments: La gran majoria de propostes vinculades als nous usos dels edificis tenen a veure amb la creació de nous equipaments.

  • Coincidència entre els usos proposats per la ciutadania i la proposta del Govern. Hi ha una alta coincidència entre les propostes del Govern i les aportades per la ciutadania en els àmbits cultural, de serveis per als joves, activitats econòmiques o zones verdes.

Quatre fases de la participació

On vols anar?

El procés de participació es va iniciar el passat 13 de setembre, fins al 26 de desembre, amb l'objectiu de l'Ajuntament d'escoltar l'opinió de la ciutadania en relació al projecte de transformació urbanística en la zona del Carrilet.
 
El procés ha buscat la participació de la ciutadania per detectar necessitats, fer propostes, generar diàleg, debatre col·lectivament i prendre millors decisions. El procés ha generat un debat per recollir propostes que permetin definir els usos i criteris dels futurs equipaments que s'hi ubicarà.
  • Fase 1 (Carrilet): Fase d'obertura, diagnosi, contacte amb el territori i difusió. En aquesta fase s'ha fet difusió del procés de participació i s'han detectat les necessitats de la ciutadania en relació a la zona del Carrilet, la qual cosa ha permès fer una diagnosi. S'ha fet a través dels diferents punts d'interacció mòbil en diferents espais del Carrilet, d'enquestes online i a presencials, i sessions deliberatives amb entitats culturals i juvenils. Hi han pogut participar totes les persones de 14 anys o més que tenen algun tipus de vinculació a la zona del Carrilet (viuen, treballen, desenvolupen activitats. etc.)
  • Fase 2 (Ciutat): Fase deliberativa de definició dels usos dels nous equipaments. Amb enquesta online i presencial i dos tallers de participació (un per entitats culturals i juvenils i l'altre per la ciutadania). Podien participar les persones de 14 anys o més (no calia vinculació directa amb la zona Carrilet). 
  • Fase 3 (Ciutat): Fase deliberativa de definició dels criteris a tenir en compte en el nou equipaments. Amb una enquesta online i presencial i un taller de tallers de participació. 
  • Fase 4 (Ciutat): Fase de retorn dels resultats i Audiència Pública el 3 de febrer de 2022. 
Per saber més sobre el procés que s'ha dut a terme sobre a la transformació urbana de la zona del Carrilet, pots consultar la web «Reus Participa».
 

Participa.reus.cat

Participa a les xarxes amb les etiquetes #elCarriletParticipa #ProperaParadaCarrilet

Vols saber-ne més?

L'area d'intervenció urbanística: més d’un edifici
La transformació urbana implicarà replantejar l’espai que avui ocupen el mercat, la plaça del voltant i l’estació d’autobusos.

La idea és construir més d’un edifici i que no tots tinguin la mateixa mida ni forma. En tot cas, això es concretarà en el futur. Ara bé, cadascun dels edificis no seria un equipament per si sol, sinó que es pensa en edificis on convisquin diversos equipaments i funcionalitats, generar espais compartits i que els diversos edificis estiguin interrelacionats.

 


D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.