"Una persona és oblidada només quan el seu nom és oblidat’ (Talmud)

A finals de l'any 2020, l'Ajuntament de Reus, volent retre homenatge, recordar i fer justícia a aquestes persones, es va sumar a la iniciativa - liderada a casa nostra per Memorial Democràtic- del projecte Stolpersteine - llambordes que ensopeguen-.

Què és Stolperseiten? Stolsperstein és un projecte que neix de la mà de l’artista Gunter Demnig a Alemanya en memòria de les víctimes del nazisme. Exactament són llambordes de 10 cm x 10cm cobertes d'una fulla de llautó, fetes a mà, una a una, de tal manera que no hi ha cap llamborda igual. L'objectiu de l'artista és fer aturar els vianants i fer-los un toc d'atenció. Quan el vianant veu la llamborda s'obliga a pensar qui era aquella persona? on vivia? quan va morir? on? on fou deportada?... La stolperstein obliga a baixar la vista - segons l'artista un signe de respecte - i en el moment de fer la lectura tenir un record per aquella persona. Hi ha llambordes per arreu d'Europa (les primeres es van col·locar a Berlín l'any 1996). A Catalunya la primera es va col·locar l'any 2015, al poble de Navàs.

Aquestes llambordes se solen situar davant del darrer domicili conegut de la persona deportada - hagi mort als camps o hagi estat alliberada-, és per tant un record a la pròpiapersona però a més, és una crida al fet de recordar en la memòria col·lectiva, totes les persones que van lluitar i morir per les llibertats i drets socials per aconseguir una societat més igualitària, més justa i més democràtica.

El perfil de persones que foren deportades als camps nazis és molt divers, i les hem de considerar com el que foren, persones humanes, amb els seus encerts i el seus desencerts. No obstant, totes elles, van patir els horrors dels camps d'extermini i per tant varen ser víctimes de la intransigència i el feixisme. La nostra obligació com a comunitat, com a societa té recordar I no oblidar aquells fets ni les seves causes ni les seves conseqüències, reparar el dany a les víctimes en la mesura que sigui possible i fer retre comptes davant de la justícia als culpables.

Remarcar que el projecte Stolperstein vol també, "mantenir viva viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, Roma i Sinti (gitanos), LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans discapacitats que van ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi”.

Per tal de dur a terme aquest projecte era necessari saber qui foren les persones de la ciutat de Reus que patiren l'exili, ja que no existia cap estudi previ al respecte. És en aquests moments quan es fa imprescindible començar un procés de recerca històrica, que serà liderada per l'Arxiu Municipal de la ciutat.