Consulta de la documentació
El Quadre de fons de l’Arxiu Municipal de Reus
La funció essencial del Quadre d'Organització de Fons (QdOF) és enumerar i identificar cada fons documental i cada col·lecció que l'Arxiu custodia. Serà doncs el primer instrument informatiu i descriptiu del contingut de l'arxiu.
Accedir al Quadre d'Organització de Fons de l'Arxiu Municipal de Reus (PDF) (en revisió)
GUIA DE FONS
La Guia és un dels instruments de descripció bàsics. El seu objectiu és proporcionar informació sobre tots o part dels fons documentals de l’arxiu, facilitant dades genèriques sobre les grans agrupacions documentals, sobre la història dels òrgans productors i sobre l’arxiu.
Entenem per fons el conjunt de documents de qualsevol classe produït per una persona, organització o institució en l'exercici de les seves activitats al llarg de la seva vida o existència.
Entenem per col·lecció el conjunt de documents reunits voluntàriament amb criteris temàtics, tipològics, geogràfics, cronològics, etc. per una o més persones, entitats, o institucions.
- Fons de l’Administració local
- Fons Ajuntament de Reus
Comprèn el conjunt de documentació generada per l'Ajuntament de Reus al llarg de la seva existència, en el marc de les funcions i activitats que li són pròpies, és a dir acció de govern, organització i gestió administrativa, gestió del patrimoni municipal, gestió dels recursos econòmics i financers, gestió del territori (urbanisme, obres i mobilitat), sostenibilitat i medi ambient, ordenació i promoció de l'activitat econòmica, educació, cultura, benestar i salut i seguretat i protecció ciutadana.
Accedir a la descripció del fons de l’Ajuntament de Reus (link al pdf)
- Col·lecció de pergamins del fons municipal
Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Reus compresos entre els anys 1020 i 1350. Es tracta, en total, de dos-cents vuitanta-sis documents. De tots ells en poden destacar alguns dels documents essencials per a la història de la ciutat, com són les dues cartes de població o les concessions del mercat i de la fira.
(Nota: s'està treballant en la descripció de la resta de pergamins que formen part del fons municipal de Reus)
Accedir al catàleg de pergamins
- Fons personals
Anomenem fons personals al conjunt de document que ha aplegat una persona al llarg de la seva vida en l'exercici de la seva activitat professional, intel·lectual, econòmica, etc.
- Fons Enriqueta Prats Auqué
Enriqueta Prats va néixer a Reus el 6 de setembre de 1928. Va cursar els estudis de dansa a Barcelona i, una vegada tornada a Reus, va fundar l’Acadèmia Artis l’any 1947, la primera escola de dansa de la ciutat. Pionera en la recerca sobre la ballarina Rosa Mauri, la figura de la qual ha posat en valor i n’ha recuperat llur memòria i trajectòria professional
Accedir a la descripció del fons Enriqueta Prats Auqué (link al pdf)
- Fons Xavier Amorós Solà
Xavier Amorós Solà és un escriptor, poeta i periodista de Reus, nascut el 7 d'abril de 1923 a Reus. La seva carrera literària va iniciar-se amb la poesia i el teatre però ben aviat abandonà aquetes disciplines per dedicar-se plenament al seu talent més destacat, el de la prosa i les memòries personals. Entre els seus títols memorialístics més destacats cal esmentar El camí dels Morts, Històries de la plaça de Prim, Tomb de ravals i Temps estranys. Entre els premis literaris més importants que ha guanyat es troben el premi Santiago Rusiñol (1958), el premi Carles Riba (1964) i el Premi de Literatura Catalana i el de Poesia de la Generalitat de Catalunya (1982).
Accedir a la descripció del fons Xavier Amorós Solà (link al pdf)
- Fons Cels Gomis i Mestre
Format pel conjunt de documents produïts i rebuts per Cels Gomis i Mestre en l’exercici de les seves activitats personals i professionals. En aquest darrer àmbit destaquem les activitats que exercí en el camp de la recerca i divulgació de la cultura popular, des de la perspectiva de la paremiologia, el vocabulari, la fraseologia i la literatura oral, les creences i la religiositat. També cal fer èmfasi en les referències documentals a la seva activitat professional com enginyer de camins i ferrocarrils que el portà a participar en diverses obres públiques, sobretot en les de traçat de les línies fèrries construïdes a partir del darrer quart del segle XIX.
Accedir a la descripció del fons Cels Gomis i Mestre (properament)
- Fons comercials / empresarials
Anomenem fons comercials i/o empresarials al conjunt de documents que ha aplegat un comerç o una empresa al llarg de la seva existència fruit de la seva activitat.
- Fons Ràdio Reus- Cadena SER
Conjunt de documentació sonora generat per les emissions de Ràdio Reus des de l'any 1935 fins a l'any 2012. Consta de 743 enregistraments sonors en format digital. Són, en gran part, programes de producció pròpia emesos per Ràdio Reus: informatius especials, reportatges, debats, col·loquis i tertúlies, conferències, programes esportius, programes musicals, anuncis i publicitat, publireportatges, talls de veu, magazines, entrevistes, etc. Prop de 280 hores de gravació. El volum del fons és de 17,9 Gb. La documentació va ser digitalitzada gràcies a la Fundació Privada Reddis.
- Anys extrems: 1935-2012
- Tipus de document: document sonor
- Volum: 743 enregistraments (digitals)
- Accés: públic
Accedir al catàleg del fons digital Ràdio Reus-Cadena SER
Accedir a la descripció del fons Ràdio Reus-Cadena SER
Accés als arxius digitals: el titular dels drets és l'Ajuntament de Reus i el tipus de llicència és BY-NC-ND (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca)
Formulari de sol·licitud d'accés als arxius digitalitzats de Ràdio Reus - Cadena SER
- Fons d'entitats i/o associacions
Els fons d'entitats i/o associacions engloben fons documentals generats per associacions, entitats, col·lectius de caràcter privat.
- Fons del Col·lectiu de teatre La Vitxeta
El Col·lectiu de Teatre La Vitxeta va ser fundat l’any 1983 amb la voluntat d’agrupar les iniciatives teatrals de Reus, la comarca i àmbit d’influència. Tot i tractant-se d’una companyia de teatre independent que va treballar fora del circuit de Barcelona, cal destacar que la seva activitat, durant els vint anys d’existència, va ser intensa i continuada. Un balanç de més de 28 muntatges teatrals dels quals se n’han fet 400 representacions per tot Catalunya avalen la seva trajectòria. El Col·lectiu es va dissoldre l’any 2003. A partir de l’any 2004 alguns del actors del Col·lectiu La Vitxeta van constituir el Col·lectiu En Veu Alta, de la Biblioteca del Centre de Lectura, oferint cicles de lectures dramatitzades fins avui. El fons inclou documentació relativa a la seva constitució, a la gestió econòmica de l'entitat, a la producció artística, comunicació i projecció pública i recursos informatius. Cal destacar la col·lecció de cartells referent tant a programacions teatrals com a obres representades. Inclou un recull de fotografies de les diferents obres.
- Anys extrems: 1983-2003
- Tipus de document: textuals, fotogràfics, audiovisuals i obra gràfica
- Volum: 0,9 metres lineals (cal sumar-hi els 34 cartells)
- Accés: públic
Accedir a la descripció del fons Col·lectiu de teatre La Vitxeta
- Fons de l'entitat "El Círcol
El Círcol és una associació recreativa fundada el 1852 per 119 membres de l’elit industrial, comercial i terratinent, alguns progressistes, de la ciutat de Reus que acollí gent benestant de totes les tendències ideològiques. Popularment, es coneixia com «El Círcol dels Senyors» i celebraven balls de l’alta burgesia i activitats culturals com la lectura, el joc i el teatre.
El fons de El Círcol és una font excel·lent per a la història política i sociocultural de la classe alta de la ciutat de Reus. La documentació del fons permet resseguir i relacionar persones i famílies de Reus, doncs molts dels seus socis han estat personatges il·lustres de la ciutat des de mitjans del segle XIX.
- Fons de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Reus
L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus neix el 19 de gener de 1845 a iniciativa d’un grup de 13 advocats, aleshores amb el nom de Noble Col·legi d’Advocats de Reus. El motiu de la seva fundació està estretament relacionat amb el context històric del país, doncs és en aquesta primera meitat de segle XIX quan hi ha una explosió industrial amb la indústria tèxtil al capdavant i una aparició de tot un seguit de societats mercantils. Això va fer de Reus un referent socioeconòmic estatal, a la vegada que donà ales als advocats exercents per dotar la ciutat d’un Col·legi. El primer degà fou Sebastián Torroja. Al cens de 1846 ja hi consten uns 25 col·legiats, número que ha anat augmentant fins arribar als 490 que hi ha a l’actualitat.
El fons de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus ha conservat la documentació produïda i rebuda per l’entitat entre 1896 i 2024, tot i que els inicis de l’entitat es remunten a l’any 1845. Amb un total de 244 unitats documentals, el fons conté diversa documentació de l’organització i administració general de l’entitat, com per exemple els estatuts, reglaments, memòries, actes de les Juntes de Govern i d’eleccions internes. També conté documentació econòmica com els comptes anuals, pressupostos i factures; a més a més de la correspondència d’entrada i sortida, invitacions a actes d’altres entitats, publicacions, reculls de premsa, i d’organització d’actes i activitats internes del Col·legi d’Advocats.
- Col·lecció de pergamins de Reus del fons de la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona
La Pia Almoina, nascuda a mitjan del segle XII, fou una institució benèfica i caritativa que tenia per finalitat alimentar els pobres de la ciutat de Barcelona. A més de diverses localitats del terme de Barcelona hi hagué altres poblacions on l’Almoina s’estengué, la majoria, properes a la capital però també d’algunes zones més allunyades, entre elles, Reus. A través d'un conveni amb l'Arxiu Capitular de Barcelona, s'han descrit i digitalitzat més d’un centenar de pergamins, majoritàriament del segle XIV, han estat digitalitzats i descrits. A través de les informacions que ens aporten aquests documents, podrem complementar el coneixement de la ciutat d’època baix medieval. Es tracta fonamentalment de vendes de censals (algunes còpies autèntiques realitzades pocs anys després de la data original), vendes de terres i àpoques que reconeixen el pagament de diners per les compres. La majoria fan referència al terme de Reus, però també n'hi ha de Tarragona, Riudoms i Constantí. En aquestes vendes de terres hi consta el terme en què es troben, la partida i les afrontacions.
Els documents ens aporten, a més de diverses informacions de caràcter econòmic i de patrimonial, dades onomàstiques i toponímiques de la zona, fet que permetrà enriquir les informacions i notícies que fins al moment posseíem d’aquest període.
977 010 010
