Gabriel Ferrater i Soler va ser un escriptor i lingüista que va néixer el 20 de maig de 1922 a Reus i va morir a Sant Cugat del Vallès el 27 d’abril de 1972. Va tenir els primers contactes amb les lletres en l’àmbit familiar perquè no va anar a l’escola fins als deu anys. Des del 1938 fins al 41 va viure a Bordeus on va cursar estudis d’ensenyament mitjà. Als anys cinquanta va fer una amistat amb Carles Riba i Gil de Biedma, entre d’altres. Ferrater es guanyava la vida escrivint sobre pintura, traduint i fent de lector d’editorials. Va escriure quasi tota la seva poesia publicada entre el 1958 i el 1969 sota la influència d’alguns escriptors anglesos, sobretot Shakespeare; alemanys, Brecht; francesos; italians i dels medievals, com Ausiàs March.

Ferrater va cursar la carrera de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i des del 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma. Entre els anys 1969 i 1972 va començar a escriure articles a la revista Serra d’Or, sota el títol De causis linguae. Tanmateix, va donar classes a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, a l’estiu del 1971, i part del curs 1971-72 a la Universitat de Barcelona sobre gramàtica transformacional del català.

La seva obra poètica consta de tres llibres: Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962), i Teoria dels cossos (1966), recollits, amb algunes supressions i poques addicions, en Les dones i els dies (1968). En poemes com «In memoriam» i «Poema inacabat», l’escriptor dona uns dels testimoniatges més valuosos de la Guerra Civil i de les seves conseqüències.

 FONT: Zona Gabriel Ferrater a les Biblioteques Municipals

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Àlbum Ferrater. A cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà. Barcelona : Edicions dels Quaderns Crema, 1993.

"Gabriel Ferrater: 1922-1972" [en línia]. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. https://www.escriptors.cat/autors/ferraterg. [Consulta: 10 setembre 2021].

GOMIS, Ramon. El Gabriel Ferrater de Reus.Barcelona : Proa, 1998.