El paisatge natural i cultural de l’excursió

En aquesta part del terme, a l’indret on actualment hi ha el l’Institut Pere Mata i també pels entorns de la pedrera del Còbic, s’hi ha trobat restes dels primers pobladors d’aquest territori, de l’època del neolític. Un poblament que s’ha mantingut en el temps, amb l’articulació d’una xarxa de camins per afavorir la comunicació i el comerç del nucli amb els pobles del seu entorn. Camins en alguns casos mil·lenaris, com el camí de les Ànimes, que comunicava el port de Salou amb l’interior, i que presenta l’estructura típica de camí fondo. És de fet un dels que tenen més fondària del terme, fins al punt que es decidí construir la carretera de Castellvell per un nou traçat, ja que l’ampliació del camí hauria estat més costosa.

Bona part d’aquests camins en aquesta part del terme estan sovint ben delimitats per marges de pedra seca, un art constructiu mil·lenari que utilitza només la pedra sense cap material d’unió. Les pedres, procedents del despedregat dels camps, prenen no només la forma de marges de pedra, sinó també de trones per als arbres, de sèquies i conductes per conduir l’aigua, o per delimitar propietats, aconseguint una doble funció: facilitar el treball dels camps i obtenir material per a la construcció dels marges i altres elements.

El recorregut passa també per dos indrets emblemàtics, com són el passeig arbrat de la Boca de la Mina rodejat per masos d’arquitectura singular i on al capdamunt s’hi podien comprar les paperines d’anissos que venia la senyora Maria (al principis del segle XX), i l’institut Pere Mata, un dels elements del modernisme de Reus més destacats obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La pedrera del Còbic, tot i estar fora terme, és també un referent paisatgístic per als reusencs.