El paisatge natural i cultural de l’excursió

D’acord amb la recerca realitzada pel doctor Enric Aguadé Sans, reconegut metge i excursionista de Reus, sembla que el topònim de camí dels Morts prové de la seva construcció i ús exclusiu en un inici per al transport dels dirigents finats del monestir-castell d’Escornalbou amb dret a ser enterrats al claustre de la catedral de Tarragona. Es fonamenta en el fet que el topònim es conserva als termes de Reus, Vila-seca i Riudoms i que el camí era estret sense permetre l’encreuament de dues comitives i sense presentar entrades originals a les finques per on transcorre. Sembla que els diferents episodis de pesta que afectaren la regió durant els segles XIII i XIV contribuïren a construir aquest pas que permetia una comitiva fúnebre sense entrar als pobles i sense risc de contagi. Però el nom també podria procedir de la necròpolis romana excavada vora el Mas de Valls, on s’han localitzat sepulcres al llarg del camí, indicats per les anomenades Pedra Estela, que dóna nom al camí de la Pedra Estela.

I és que el poblament de la part sud de Reus es remunta a l’època dels romans (o més anterior encara) i es manté encara avui en dia amb magnífics masos com el mas de Montagut, que manté l’explotació agrícola d’avellaners i l’enjardinament amb espècies monumentals, o el mas de Valls ubicat sobre una antiga vil·la romana, actualment rodejat de vinya i on s’hi instal·là l’empresa De Muller el 1996, proveïdora oficial de vi de missa del Vaticà i d’altres marques de vins i caves.

Seguint aquest recorregut arribareu també a raconades agrícoles de gran bellesa, amb camps de garrofers i oliveres pels camins d’Aigüesverds i el camí vell de Riudoms a Vila-seca, on l’observador atent veurà conills apressats que creuen el camí o algun mussol o aligot fent guàrdia al capdamunt dels pals de telèfon i llum que voregen els camins.

Extra

La font de Carbonell constitueix un punt d’aigua de caràcter temporal d’especial interès per a la fauna, amb vegetació pròpia de l’hàbitat.